Nom científic: Conger conger
(Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cat: Congre, c. d'alguer, c. ver, fideu (forma juvenil); Cast: Congrio; Eusk: Itsas aingira; Gal: Congrio, anguiacho (juvenil); Port: Congro; Fr: Congre; It: Grongo; Ang: Conger eel; Al: Meeraal
Fondària: 5 - 100 m
Mides: Fins a 3m
Com és?
El cap del congre (Conger conger (Linnaeus, 1758) és deprimit amb una gran boca i llengua ample, a més d'un gran nombre de petites dents. Els ulls són grans i rodons i les obertures nasals són tubiformes i estan a prop del musell. El seu cos és allargat, cilíndric i deprimit per la part superior. No té escates, però té una mucositat molt gran sobretot al cap. Les aletes formen un tot continu i les pectorals són arrodonides. La seva coloració és bàsicament gris fosc al dors i blanquinós al ventre. La línia lateral està molt ben marcada per una sèrie de punts blancs que són porus per on surt la mucositat.
On viu?
L'àrea de distribució del congre a la Mediterrània és gran, ja que trobar-lo a totes les costes és força comú. A l'Atlàntic n'hi ha des de Noruega fins a les costes de Senegal, incloent el mar Bàltic i el mar del Nord. També es poden veure a la zona més occidental del mar Negre. El rang de profunditats on els trobem també és gran, des d'1 m de fondària fins a més de 1000 m. Els congres que viuen a poca fondària, propers a la costa, habiten les escletxes de fons rocosos i arenosos. Viuen amagats durant el dia en petits forats a la roca i serà a la nit quan augmentarà la seva activitat en busca de preses.
Com s'alimenta?
El comportament alimentari dels congres comença en fer-se fosc. Durant tota la nit busca preses sortint de les seves escletxes, tot i que si té una bona oportunitat, no rebutjarà una presa diürna. Per trobar l'aliment es desplaça a zones pròximes a la costa on hi ha més quantitat i varietat d'aliment. La seva dieta es fonamenta en peixos, crustacis, mol·luscs com el pop i el calamar, entre d'altres. A l'hora de caçar arranca trossos de carn de les preses amb uns moviments giratoris que realitza amb el seu cos.
Com es reprodueix?
La reproducció es dóna una vegada a arribat a una determinada mida. Els mascles és als 5 anys i amb una mida d'uns 57 cm i les femelles als 2 m quan han passat uns 15 anys. Llavors la femella té una massa gonadal que pot arribar a superar la meitat del seu pes. Realitzen migracions horitzontals i verticals més o menys llargues on troben els mascles. Només es reprodueix un cop a la seva vida, ja que després es descalcifica i mor. La seva posta és d'uns 3 a 6 milions d'ous i el desenvolupament des de l'eclosió fins a la fase juvenil passa per diverses fases larvàries de diferents mides i formes. El juvenil arribarà als 8 cm i continuarà creixent fins assolir l'estadi adult.
Es pot confondre?
Amb altres membres de la família dels Congridae, les formes juvenils amb l'anguila (Anguilla anguilla (Linnaeus, 1758)) tot i que la mandíbula inferior és més prominent i té una aleta dorsal més enrederida.
Curiositats
· El congre sol tenir cicatrius anulars originades per les ventoses del seu menjar preferit, els calamars.
· Són animals molt resistents a les ferides.
· Són molt voraços, però no agressius davant un submarinista. El congre si es veu increpat per aquests pot arribar a fer una bona dentegada. Tot i així les seves ferides no són complicades de guarir.
· La carn del congre és molt apreciada.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Infrafílum: Gnathostomata, Classe: Osteichthyes, Ordre: Anguilliformes, Família: Congridae, Gènere: Conger
|
