Nom científic: Parablennius gattorugine
(Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cat: Bavosa grisa, capsigrany, bavosa de mar, dormilega, gall favet, rabosa, Cast: Cabruza, Eusk: Kabuxa kataire, Gal: Loreho, Ang: Tompot blenny, Fr: Cabot, Po: Lula, Al: Gestreifter
Fondària: 3 - 20 m
Mides: 20 - 25 cm
Com és?
La bavosa grisa (Parablennius gattorugine (Linnaeus, 1758)) pertany a la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d’aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l’estat de cel, de l’estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pèlviques, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta.
Aquesta espècie en concret és la més gran del Mediterrani, arriba als 20 o 30cm de longitud, i té els tentacles supraoculars grans i ramificats en forma de plomall damunt dels ulls. Aleta dorsal prolongada fins la cua amb la mateixa alçada excepte alguna inflexió a la part central. La coloració és rogenca, bru clar i fosc i de 6-8 bandes transversals fosques atravessant l’aleta dorsal i els flancs amb la cara clapejada.
On viu?
Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos (damunt del substrat) i es desplacen amb moviments serpentejants. És especialment característica la seva falta de vergonya i la seva gran curiositat. Aquesta espècie en concret viu en cavitats, en parets verticals o blocs de roca, fins a 30m de profunditat. La distribució d’aquesta espècie es pot veure al següent mapa: en tot Mediterrani, mar Negra i la zona des de Marroc fins a Escòcia de l’oceà atlàntic.
Com s’alimenta?
S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.
Com es reprodueix?
Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (març i maig). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les pròpies femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap de 4 setmanes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.
Es pot confondre?
Possible confusió amb P. tentacularis (Brünnich 1765) que també té tentacles però només ramificats a la base.
Curiositats
· Poden viure fins a 9 anys
Taxonomia
Regne: Animalia; Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius
|
