Nom científic: Phycis phycis
(Linnaeus, 1766)
Nom comú: Cat: Bròtola de roca, b. roquera, b. fura, mamona, molla, mòllera, ... Cast: Brótola roquera. Eusk: Arrokalako lolza. Fr: Mostelle de roche. Ang: Forkbeard. Po: Abrótea-da-costa.
Fondària: Fins 200 m
Mides: Fins a 60 cm
Com és?
La bròtola de roca (Phycis physis (Linnaeus, 1766)) té un cos allargat i poderós. Del cap penja un barbilló sota el mentó. Arriba fins els 60 cm aproximament. Cos esvelt, allargat i lleugerament comprimit. La seva primera aleta dorsal és molt important en la identificació sent curta i arrodonida. La segona dorsal és més llarga. Les pectorals també són arrodonides així com la caudal que a més és truncada. Les ventrals són llargues. La seva coloració és d’uns tons marrons, tot i que la zona ventral és més clara.
On viu?
En trobem a l’atlàntic i la mediterrània on localment són molt comuns. La bròtola viu en fons de roca però també se’n poden veure a zones de sorra properes a roques. Són peixos de gran profunditat de manera que és difícil trobar-los a poca fondària. Normalment entre 100 i 200 m però localment podem trobar a 30 o 60 m individus més joves. La seva activitat comença de nit restant durant el dia a forats o escletxes.
Com s’alimenta?
La bròtola de roca té activitat nocturna i s’alimenta de preses de petita mida. En la seva dieta hi ha crustacis com crancs o gambes, mol·luscs com el calamar i algun cuc quan es jove. També de petits peixos i invertebrats.
Com es reprodueix?
El seu cicle reproductiu va des de gener fins el maig.
Es pot confondre?
Possible confusió amb Phycis blennoides (Brünnich, 1768) o bròtola de fang. Podem diferenciar aquestes dues espècies perquè aquesta última té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal entre d’altres caràcters. També es pot confondre amb Raniceps raninus (Linnaeus, 1758) d’una distribució més nòrdica.
Curiositats
· La seva carn, tot i ser una mica delicada, és molt apreciada en la pesca esportiva.
· El barbilló té un gran número de cèl·lules gustatives. La bròtola de roca (Phycis physis (Linnaeus, 1766)) utilitza aquestes cèl·lules per la recerca de preses que s’amaguen als fons tous.
· Es possible de trobar fent immersió a vaixells enfonsats on aprofita els forats per refugiar-se. Però s’ha d’evitar enfocar-lo amb el lot directament perquè poden espantar-se i marxar.
Taxonomia
Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Superordre: Paracanthopterygii, Ordre: Gadiformes, Subordre: Gadoidei, Família: Gadidae.
|
