Cavitat pal·lial: És una cavitat formada pel mantell, la seva funció és protegir els ctenidis i alguns òrgans sensorials. En aquesta cavitat també desemboquen els conductes reproductors i excretors de l’animal. En el cas dels cefalòpodes aquesta cavitat queda relativament tancada i la renovació d’aigua es fa gràcies a un sifó. També s’anomena cavitat del mantell.

Ctenidi: És la brànquia típica dels mol·luscs. Aquesta brànquia, com el seu nom indica, té forma de ploma i està formada per un eix central i dues bandes de filaments, una a cada lateral de l’eix principal. Normalment trobem dos ctenidis.

Hectocòtil: Tentacle modificat dels mascles dels cefalòpodes amb funció reproductora. La còpula es dona quan el mascle introdueix l’hectocòtil a la cavitat pal·lial de la femella i li introdueix els espermatozous que, al seu torn, estan envoltats per una coberta protectora, l’espermatòfor. La forma de l’hectocòtil varia segons el grup, així doncs, és diferent entre calamars i pops, per exemple.

Mantell: És un òrgan musculós que forma la paret del cos de l’animal. El mantell és l’encarregat de formar la cavitat pal·lial on es resguarden els ctenidis. A més a més el mantell secreta i forma la closca típica dels mol·luscs tot i que, en alguns grups com en els cefalòpodes, aquesta closca és interna (com en la sèpia) o quasi ha desaparegut (com en els pops).

Ràdula: Estructura bucal típica dels mol·luscs. Està formada per una cinta que es mou endavant i endarrere. En aquesta cinta trobem varies fileres de dents molt petites que tenen funció raspadora. La ràdula té caràcter taxonòmic, és a dir, ens serveix per a diferenciar espècies. En el cas dels pops, la ràdula es troba a dins d’una estructura bucal formada per dues potents mandíbules en forma de bec de lloro. Aquest bec permet atrapar, estripar i, fins i tot, injectar verí a les preses.

Sifó: Embut muscular que comunica l’exterior amb la cavitat pal·lial. El sifó pot tenir funcions molt diverses; els cefalòpodes per exemple, treuen l’aigua de la cavitat pal·lial a propulsió gràcies al sifó, cosa que els permet desplaçar-se.