La mida normal està entre els 12 i 15 cm.  Cos ovalat, lateralment aplanat, de boca petita, protràctil i en posició terminal. L’aleta caudal fortament bifurcada amb els dos lòbuls allargats i negres. La línia lateral està clarament  dividida en dos trossos. La coloració típica és d’un marró fosc, una mica més clar als costats i a la part ventral.  Els juvenils són d’un blau molt atractiu; a mida que van creixent, van reduint la part blava i adquireixen el color marró. 

L’àrea de distribució de la castanyoleta (Chromis chromis (Linnaeus, 1758)) és tota la Mediterrània i d’Atlàntic Oriental des de la Península fins Angola. Viu en aigües costeres a una profunditat variable. La fondària màxima podria arribar als 35-40 m, però normalment es troba en zones pròximes al 25 m. La trobem en bancs grans,  poc densos, nedant entre dos aigües i principalment en zones rocoses o de posidònia oceànica. Els mascles busquen orificis i escletxes en època de reproducció. En general, són actius durant el dia i passen la nit al fons.

L’alimentació d’aquests peixos es basa en plàncton i cries d’altres peixos. Alhora els invertebrats bentònics formen part de la seva dieta. Per tal d’alimentar-se fan uns salts curts molt característics cap enrere.

Una de les característiques més importants és que els mascles són nidificants i que pateixen un canvi de coloració durant l’època reproductora. El seu cos es torna més blavós al dors i clar als costats. El fet reproductiu es dóna durant els mesos d’estiu, moment en el qual  els mascles prenen petits territoris en les parets rocoses o en les zones de còdols i els defensen intensament davant dels mateixos companys d’espècie. La seva mecànica reproductiva comença amb un festeig amb el musell. El mascle neteja a fons una superfície de roca llisa al mig del seu territori. Llavors intenta cridar l’atenció d’alguna femella.  Després neden plegats pel banc i es separen. És aleshores quan el mascle li mostra el lloc preparat per a la posta. La femella seguirà al mascle i romandrà amb ell fins tres dies després de la fresa. La femella marxarà i serà el pare qui farà la cura dels ous. Els juvenils es troben sols i busquen la protecció en anemones i meduses.

· Chromis chromis (Linnaeus, 1758) defensa el seu niu davant els seus congèneres. Això és perquè en la seva dieta un dels aliments bàsics són les cries d’altres peixos i fins i tot poden arribar a menjar-se la pròpia posta. 

· És una peix molt nerviós i té l’habilitat de netejar els hams dels pescadors. 

· En funció del mes i l’hora del dia la castanyoleta pot apropar-se més a la costa i ser visible a novells submarinistes. 

· Com hem vist la castanyoleta i les anemones tenen una forta associació, explicable possiblement perquè tots dos busquen les escletxes de les roques.

· Si fas una  immersió a les Canàries podràs veure castanyoles amb una coloració lleugerament diferent.

Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Infrafílum: Gnathostomata, Classe: Osteichthyes, Ordre: Perciformes, Família: Pomacentridae, Gènere: Chromis