Scorpaena porcus

Nom científic Scorpaena porcus Linnaeus, 1758
Nom comú Cat.: Escòrpora fosca, E. vera, Rufí, Rascla, Rascassa, Rascàs; Cast.: Rascacio, Cabra roquera; Eusk.: Krabarroka ertaina; Gal.: Escarapote; Eng.: Black scorpionfish; Fra.: Rascasse brune. Ita.: Scorfano nero.
Mides Fins a 25 cm
Fondària 20-100 m

Un gran tentáculo sobre el ojo
Un gran tentáculo sobre el ojo
Un gran tentáculo sobre el ojo
Un gran tentáculo sobre el ojo

Com és? 

Scorpaena porcus té el cos robust , allargat i comprimit lateralment. Cap gran amb una depressió a la zona on acaben els ulls, que són molt grans i de forma ovalada. La boca és ampla i una mica obliqua, amb les mandíbules recobertes de dents petites. En el cap presenta moltes espines, que formen unes crestes a la zona de les galtes, al marge orbitari i a la zona de l’opercle. Sobre els ulls hi ha tentacles filiformes, plomosos i de llargada aproximada al diàmetre de l’ull, i sobre els orificis nasals té 2 tentacles més petits. L’aleta dorsal està separada en dues parts, la primera té 12 radis espinosos i la segona té 9-10 radis tous. Les aletes pectorals són grans i amples i tenen únicament radis tous. L’aleta anal té 3 radis espinosos i 5-6 tous. Les aletes ventrals són molt anteriors i l’aleta caudal és arrodonida. Escames petites recobrint tot el cos excepte el cap i la base de les aletes pectorals. De 55 a 65 a la línia lateral i distribuïdes en 65-70 files verticals. Coloració críptica amb el cos cobert de taques brunenques/vermelloses, és més clar al ventre i rosat al dors. Presenta tres franges verticals fosques en la cua i una taca fosca entre els radis 8-9 de l’aleta dorsal. Longitud de 15-25 cm i pes màxim documentat de 870 g.

 

On viu?

Viu tant a fons rocosos de la base de parets verticals, entre esquerdes de roques, com entre algues i prats de Posidonia oceanica. Pot estar molt a prop de la superfície de l’aigua a la vora de la costa o assolir fins a 500-800 m profunditat, però sempre a aigües tranquil·les. Viu immòbil al fons (bentònic) i fuig quan és molestat. És solitari, però els joves poden conviure junts dins la mateixa cova.

 

Com s’alimenta?

Caça durant el vespre. Quan detecta les preses, es dirigeix a elles ràpidament i les estripa amb la boca. S’alimenta de crustacis, principalment de crancs, altres invertebrats i petits peixos (blènnids i gòbids).

 

Com es reprodueix?

La maduresa sexual arriba als 3 anys en les femelles i als 2 anys en els mascles. Es reprodueix des de maig fins a agost/setembre. Pon els ous (uns 200.000) en bandes mucoses transparents. Quan són larves viuen en el plàncton i quan arriben a 3 cm aproximadament van cap al fons.

 

Es pot confondre?

Sí, amb l’escòrpora Scorpaena notata perquè cap d’ells presenta lòbuls al mentó, però aquesta té les escames més grans i menys nombroses. En qualsevol cas, Scorpaena porcus té un tentacle gran a sobre de l’ull de la mateixa mida que el globus ocular. El tentacle de Scorpaena notata sempre és més petit.

 

Curiositats

· Els radis espinosos estan connectats a glàndules verinoses que poden provocar un gran dolor, inflamació i inclús febre. Com més gran és el peix, la picada és més verinosa i perillosa (sobretot en els nens). El verí segueix sent actiu durant molt de temps després de la mort.

· Poden modificar en pocs minuts el seu color, aclarint-lo o enfosquint-lo,  per adaptar-se al color del fons. A més, muda la pell cada mes, i hi ha vegades que han crescut algues sobre les restes de pell. No té bufeta natatòria.

· Quan es excitat aixeca les espines de les aletes i dels opercles. De nit és més actiu que de dia i és presa fàcil de pesca submarina amb nanses, tremalls i hams. S’adapta molt bé als aquaris, on, inclús, pot intentar reproduir-se. Gastronòmicament és poc valorat i s’utilitza només per fer sopes.

 

Taxonomia

Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes,  Subclasse: Actinopterygii,  Ordre: Scorpaeniformes, Família: Scorpaenidae.