Costa Brava sud: de Begur a Blanes

La zona compresa entre Begur i Sant Feliu de Guíxols és la més lluminosa, amb cales amables i llargues platges. Les illes Formigues formen un cert límit entre una zona nord i una zona sud de la Costa Brava, d’acord amb les característiques geològiques i biològiques. Hi ha excel·lents immersions en aquesta zona, com succeeix, per exemple, al Cap de Begur, al Cap Roig, al Cap de Sant Sebastià o als fons situats entre Tamariu i Aiguablava, on les roques de la costa adquireixen tonalitats vermelloses i s’aixequen parets abruptes. Des de Palamós s’accedeix a fascinants punts d’immersió, com el petit arxipèlag de les Illes Formigues o la coneguda Llosa de Palamós, on reposa el popular derelicte del Boreas. A l’hospital de Palamós hi ha instal·lada una moderna cambra hiperbàrica que permet atendre els possibles accidents de descompressió.

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, la costa mostra una successió de penya-segats que, en moltes ocasions, continuen la superfície, tot i que també es poden descobrir racons tranquils on els pins creixen fins a la mateixa platja. La fauna marina és abundant però menys confiada, i les immersions transcorren entre blocs rocosos, praderes de Posidònia, ambients pre-coral·lígens i coral·lígens, coves submarines, etc. El sector de la costa que s’estén entre Tossa de Mar i Blanes és ric en cales adequades per a la pràctica del submarinisme, tot i que qui disposi d’una embarcació segurament preferirà acostar-se a alguna de les moltes barres submarines i illots que caracteritzen aquests interessants fons.

A Blanes es troba la frontera entre les àmplies platges arenoses del Maresme i la Costa Brava. Les muntanyes que s’acosten al mar són velles, gastades pel pas del temps i cobertes per la vegetació que mor al costat de l’aigua. Abunden els penya-segats, però són més accessibles i no tan alts com els de la zona nord de la Costa Brava.