|
Com és?
Aglaophenia pluma és un hidrozou colonial en forma de ploma. Els seus pòlips, que en aquesta classe de cnidaris s’anomenen hidropòlips, tenen un embolcall conegut com a hidroteca on es poden amagar. Tota la colònia està embolicada per una coberta quitinosa que fa la funció d’esquelet, conegut com a perisarc. A la colònia els individus estan especialitzats. La majoria són els anomenats gastrozoides, que s’encarreguen de capturar l’aliment per a tot el grup. També hi ha els dactilozoides, que protegeixen els gastrozoides amb cèl·lules urticants, els cnidocists. Finalment, la reproducció va a càrrec dels gonòfors o gonoteques, que trobarem dins d’una estructura especial que es coneix amb el nom de còrbula. Les plomes d’Aglaophenia poden assolir mides molt diferents en funció de l’espècie i poden assolir mides de fins a 15 centímetres de llarg.
On viu?
Es localitza bàsicament per tot el Mediterrani i l’Atlàntic nord-oriental. És un organisme bentònic, per tant sempre el trobarem fixat al fons, preferentement en zones exposades al corrent.
Com s’alimenta?
Utilitza els tentacles enganxosos, els gastrozoides, per capturar el zooplàncton o les restes orgàniques que circulen per l’aigua.
Com es reprodueix?
La reproducció d’aquests organismes és bastant complexa, ja que pot ser sexual o asexual. Per explicar el tipus de reproducció ens basarem en una espècie model del mateix gènere ben estudiada pels experts, l’Hydra que viu en aigua dolça.
-Asexual: La forma polipoide es reprodueix sempre de forma asexual, hi hagi o no la forma de medusa. És molt habitual en organismes colonials, tot i que alguns gèneres solitaris com Hydra poden formar gemmes que després es desprendran de l’organisme parental. La reproducció asexual generalment es produeix per gemmació. Les meduses també es formen a partir de gemmes (gonòfors) sobre els pòlips, ja sigui a partir de les parets dels hidrants comuns o en gonozoides especialitzats. En tots dos casos les meduses tenen gònades i es poden desprendre i nedar en llibertat, o a vegades es queden sobre els pòlips en forma de meduses reduïdes.
-Sexual: Tots els hidrozous tenen una fase sexual en el seu cicle de vida. Quasi sempre són dioics. En els grups que formen meduses, aquestes sorgeixen per gemmació a partir de gonòfors o gonozoides. Les cèl·lules germinals deriven de cèl·lules epidèrmiques intersticials que migren a llocs concrets formant les gònades, que es poden localitzar sobre el manubri o en la superfície de la subumbrela (sota els canals radials). La fecundació és habitualment externa, tot i que en algunes espècies només s’alliberen els espermatozoides i la fecundació de l’òvul es produeix sobre el cos de les meduses femenines.
En aquells grups que no presenten la forma medusoide, els pòlips formen gònades ectodèrmiques simples i transitòries que s’anomenen esporosacs, que seran les encarregades d’expulsar els gàmetes. La fecundació també serà generalment externa.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb Eudendrium racemosum o Tubularia sp. Un mètode de distinció és la diferència de mida. El gènere Aglaophenia és clarament més gran. Si la mida no ens serveix, ens basarem en la morfologia típica en forma de ploma d’Aglaophenia pluma.
Curiositats
· No disposen de toxines nocives per a l’ésser humà.
· Al Mediterrani la familia Aglaopheniidae inclou 14 espècies, molt difícils de classificar.
· A sobre dels plomalls d'Aglaophenia podem trobar amb freqüència individus de les gambetes fantasma, Caprella, o nombroses espècies de nudibranquis de la família dels Dotoidae, com Doto koenneckeri, o les seves postes.
Taxonomia
Fílum: Cnidaria; Classe: Hydrozoa; Subclasse: Hydroidolina, Ordre: Leptothecata; Família: Aglaopheniidae; Gènere: Aglaophenia |
