» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Parablennius sanguinolentus es / en

Nom científic: Parablennius sanguinolentus

(Pallas, 1814)

Nom comú: Cat: Bavosa llangardaix, capsigrany, futarra, llepissós, rabosa, Cast: Lagartina, Eusk: Kabuxa orbangorri, Fr: Baveuse, blennie palmicorne, Ang: Rusty blenny

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió poc fonda

Fondària: Fins 2 m

Mides: 18 - 20 cm

Com és?

La bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus (Pallas, 1814)) pertany a la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d’aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l’estat de cel, de l’estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pèlviques, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta. Aquesta espècie en concret arriba als 15 o 20 centímetres de longitud, presenta un ventre gruixut i té els tentacles supraorbitals curts i es troben ramificats en forma de digitacions. L'aleta dorsal contínua, sense entrants, i sovint amb una taca negra després de les 2 primeres espines. La coloració és entre bru oliva i marró cafè amb taques negres per tot arreu.

 

On viu?

Com que no tenen bufeta natatòria, viuen damunt del substrat. Apareix a aigües molt litorals, fins als 2 metres de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. No entra a les escletxes de les roques. Es desplacen amb moviments serpentejants. A part del Mediterrani també viu al Mar Negre i a l'Atlàntic Est.

 

Com s’alimenta?

S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils, tot i que pel que sembla és bàsicament vegetarià..

 

Com es reprodueix?

Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (abril i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les pròpies femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.

 

Curiositats 

· A diferència de la resta d’espècies de la família dels blènnids, Parablennius sanguinolentus (Pallas, 1814) és més recelós a la presència de submarinistes.

 

Taxonomia

Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius

 

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB