╗áReportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenciˇ al P˙blic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espŔcies » 11. Cucs - PlanÓries » Prostheceraeus vittatus es / en

Nom cientÝfic: Prostheceraeus vittatus

(Montagu, 1815) Lang, 1884

Nom com˙: Cat: PlanÓria blanca, Cast: Planaria listada, planaria blanca, Ang: Candy striped flatworm,

Grup: 11. Cucs - PlanÓries

Tipus paisatge: Immersiˇ fonda

FondÓria: Fins a 50 m

Mides: Fins a 3 cm

Com és?

És una planària que arriba als 3 centímetres de llarg. Té el cos aplanat dorsoventralment, oval i en forma de fulla. A la part anterior té dos tentacles formats pel plegament del mateix marge del cos de l'animal, de fet, el nom del gènere Prostheceraeus fa referència a aquest fet, ja que significa "antenes cap endavant". La resta del marge del cos també presenta petites ondulacions. És de color blanc/cremós, semblant al color marfil, amb franges negres que recorren longitudinalment el cos. D'aquí el seu nom específic vittatus que significa "adornat amb bandes". El cos sencer està recobert per una capa de cilis, caràcter típic dels turbel·laris, els quals els permeten el moviment per sobre el substrat rocós i en alguns casos per sobre del sediment. Destacar l'aglomeració d'ulls simples (ocels) a la zona anterior del cos, just per sota dels tentacles així com la dispersió d'aquests per tot el marge del cos de l'individu.

 

On viu?

Viu normalment reptant sota les pedres o entre algues, a zones rocoses i poc profundes, fins a 10 m de profunditat. Algun cop se'ls ha vist a més profunditat 40-50 metres. En tot el Mediterrani, en zones de l'Atlàntic oriental, en el canal de la Mancha i en el mar del Nord.

 

Com s'alimenta?

Com la resta de planàries són carnívores, i s'alimenten de ciliats, rotífers, esponges, petits crustacis i cucs, entre d'altres, però el més típic és veure'ls alimentant-se d'ascidis del gènere Clavelina. Poden detectar l'aliment a certa distància mitjançant quimioreceptors. Aquests organismes a l'hora de menjar projecten la faringe, la qual es troba plegada a la part central del seu cos, i succionen l'aliment. Com que no tenen anus les restes indigeribles són expulsades per la boca, i la resta d'aliment és repartit per l'extens sistema intestinal que tenen ramificat per tot el cos i que permet l'arribada de nutrients per difusió a tot aquest.

 

Com es reprodueix?

Com la majoria de planàries Prostheceraeus vittatus  (Montagu, 1815) Lang, 1884 és hermafrodita, és a dir, cada animal posseeix els dos sexes, el masculí i el femení, tot i això, habitualment practiquen la fecundació creuada amb un altre individu al qual claven un penis en forma d'agulla a través de la pell per intercanviar l'esperma. Després de la còpula, l'ou o els ous fecundats juntament amb cèl·lules nutritives queden tancades formant un petit capoll. Aquests quedaran fixats sota les pedres o plantes.

 

Es pot confondre?

A causa de la seva coloració típica és inconfusible. L'error acostuma a venir en el moment de classificar-la, ja que molts la confonen per una bavosa de mar (nudibranqui) per la presència de tentacles anteriors i per la coloració, però si es té en compte que està aplanada dorsoventralment i que els tentacles simplement són plecs del marge anterior del cos s'entén que no es tracti d'un mol·lusc sinó d'una planària.

 

Curiositats

· Tenen una gran capacitat de regeneració, és a dir, poden partir el seu cos en dos, ja sigui de manera voluntària o provocada per algun accident, i acabar donant cada tros un animal sencer.

· Poden embolicar a les seves preses gràcies a secrecions mucoses per així immobilitzar-les i, tot seguit, injectar, per la faringe evaginable o probòscide, enzims que predigereixin l'aliment de tal manera que només l'hagin de xuclar per alimentar-se.

· Per evitar ser menjades segreguen substàncies tòxiques o repel·lents de forma semblant a la que ho fan els nudibranquis. A més a més, la seva coloració vistosa serveix de senyal d'alerta pels possibles depredadors.

· En algunes planàries australianes s'ha observat un comportament molt peculiar en el moment de la fecundació creuada. Aquest consistia a intentar evitar ser fecundat i a la vegada intentar ser l'únic fecundador per tal d'evitar rebre esperma i així no tenir que passar pel procés de gestació el qual significa una gran despesa energètica i per conseqüent un augment de les probabilitats de ser depredat. Amb les planaries de la Mediterrània aquest fet no s'ha estudiat, però si fent submarinisme observeu dues planaries lluitant, no us espanteu, podrien estar reproduint-se!!

 

Taxonomia

Fílum: Platyhelminthes, Classe: Turbellaria, Subfílum: Rhabditophora, Ordre: Polycladida, Subordre: Cotylea, Família: Euryleptidae, Gènere: Prostheceraeus.

Guia d'espŔcies


GUIA D'ESP╚CIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espŔcies
╗áCIB al Facebook


SEGUEIX-NOS A FACEBOOK o INSTAGRAM

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook o Instagram

RSS Noticies CIB