╗áReportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenciˇ al P˙blic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 Wassap 623 18 84 35
Guia d'espŔcies » 11. Cucs - PlanÓries » Pseudoceros maximus es / en

Nom cientÝfic: Pseudoceros maximus

Lang, 1884

Nom com˙:

Grup: 11. Cucs - PlanÓries

Tipus paisatge: Immersiˇ observant la vida de sota les pedres

FondÓria:

Mides: Fins a 8cm

Com és?

És una planària de fins a 4 centímetres de longitud. Com la resta de planàries està aplanada dorsoventralment i té el cos oval i en forma de fulla. A la part anterior té dos tentacles formats pel plegament del propi marge del cos de l'animal. La resta del marge del cos presenta petites ondulacions. A la superfície dorsal mitja presenta com un inflament més fosc i la resta del cos és més fi i transparent. És de color marró, amb taques blanques disperses per tot el cos i amb el marge més claret. Tot i això, les tonalitats de marró poden variar segons la zona on es trobi. Presenta una aglomeració d'ulls simples (ocels) just darrera dels tentacles així com també dispersos pel marge del cos. Té el cos recobert per una capa de cilis, caràcter típic dels turbel·laris, els quals els permeten el moviment per sobre el substrat rocós i en alguns casos per sobre del sediment. Tot i això també pot nedar.

 

On viu?

Normalment viu refugiada pels substrats rocosos i sobre diverses colònies d'organismes bentònics (adherits a les roques) com poden ser esponges o briozous. Es pot trobar per tot el Mediterrani i en zones de l'Atlàntic oriental, com per exemple a Madeira.

 

Com s'alimenta?

Són carnívores i s'alimenten d'esponges, briozous, tunicats i petits crustacis, entre d'altres. Normalment detecten l'aliment gràcies a quimioreceptors. Com la resta de planaries aquests organismes alhora de menjar projecten la faringe, que es troba plegada a la part central del seu cos, i succionen l'aliment. Gràcies al seu aparell digestiu tant ramificat els nutrients digerits poden arribar a totes les parts del cos, i pel contrari, tot allò que no poden digerir és retornat a l'exterior per la mateixa boca degut a l'absència d'anus.

 

Com es reprodueix?

Són hermafrodites, és a dir, cada individu té els dos sexes. Tot i això normalment s'aparellen de tal manera que es produeix una fecundació creuada i mútua. Un cop realitzada la còpula, l'ou o els ous fecundats juntament amb cèl·lules nutritives queden tancades formant un petit capoll. Aquests quedaran fixats sota les pedres o plantes.

 

Es pot confondre?

Tot i les variacions de color és relativament fàcil d'identificar i no sol presentar confusió. L'error acostuma a venir en el moment de classificar-la, ja que molts la confonen per una bavosa de mar (nudibranqui) per la presència de tentacles anteriors i per la coloració, però si es té en compte que esta aplanada dorsoventralment i que els tentacles simplement són plecs del marge anterior del cos s'entén que no es tracti d'un mol·lusc sinó d'una planaria.

 

Curiositats

· Destacar la extraordinària capacitat de regeneració, és a dir, el fet de poder partir-se per la meitat i originar dos individus exactament iguals que l'original. Tot i això, si pateixen una escissió en algun extrem, ja sigui l'anterior o el posterior, seran capaços de regenerar la porció petita que s'hagi fragmentat però aquesta porció petita no tindrà el suficient poder de regeneració com per originar un nou individu.

· Emboliquen les seves preses amb secrecions mucoses que les immobilitzen. Acte seguit els injecten per la faringe evaginable o probòscide enzims que predigereixin l'aliment de tal manera que al cap d'una estona només l'han de xuclar per alimentar-se.

· Per evitar ser menjades segreguen substàncies tòxiques o repel·lents de forma semblant a la que ho fan els nudibranquis. A més a més, la seva coloració vistosa serveix de senyal de alerta pels possibles depredadors.

· En algunes planaries Australianes s'ha observat un comportament molt peculiar en el moment de la fecundació creuada. Aquest consisteix en ser l'únic fecundador i intentar a l'hora evitar ser fecundat per no tenir que passar pel procés de gestació que suposa una gran despesa energètica i un augment de probabilitats de ser depredat. Amb les planàries de la Mediterrània aquest fet no s'ha estudiat, però si fent submarinisme observeu dues planaries lluitant, no us espanteu, podrien estar reproduint-se!

 

Taxonomia

Filum: Platyhelminthes, Classe: Turbellaria, Infrafilum: Rhabditophora, Ordre: Polycladida, Subordre: Cotylea, Família: Pseudocerotidae, Gènere: Pseudoceros

Guia d'espŔcies


GUIA D'ESP╚CIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espŔcies
╗áCIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB