╗áReportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenciˇ al P˙blic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espŔcies » 11. Cucs - PlanÓries » Pseudoceros maximus es / en

Nom cientÝfic: Pseudoceros maximus

Lang, 1884

Nom com˙:

Grup: 11. Cucs - PlanÓries

Tipus paisatge: Immersiˇ observant la vida de sota les pedres

FondÓria:

Mides: Fins a 8 cm

Com és?

És una planària de fins a 4 centímetres de longitud. Com la resta de planàries està aplanada dorsoventralment i té el cos oval i en forma de fulla. A la part anterior té dos tentacles formats pel plegament del marge del cos de l'animal. La resta del marge del cos presenta petites ondulacions. A la superfície dorsal mitja presenta com un inflament més fosc i la resta del cos és més fi i transparent. És de color marró, amb taques blanques disperses per tot el cos i amb el marge més claret. Tot i això, les tonalitats de marró poden variar segons la zona on es trobi. Presenta una aglomeració d'ulls simples (ocels) just darrera dels tentacles així com també dispersos pel marge del cos. Té el cos recobert per una capa de cilis, caràcter típic dels turbel·laris, els quals els permeten el moviment per sobre el substrat rocós i en alguns casos per sobre del sediment. Tot i això també pot nedar.

 

On viu?

Normalment, viu refugiada pels substrats rocosos i sobre diverses colònies d'organismes bentònics (adherits a les roques) com poden ser esponges o briozous. Es pot trobar per tot el Mediterrani i en zones de l'Atlàntic oriental, com per exemple a Madeira.

 

Com s'alimenta?

Són carnívores i s'alimenten d'esponges, briozous, tunicats i petits crustacis, entre d'altres. Normalment detecten l'aliment gràcies a quimioreceptors. Com la resta de planàries, aquests organismes, a l'hora de menjar, projecten la faringe, que es troba plegada a la part central del seu cos, i succionen l'aliment. Gràcies al seu aparell digestiu tan ramificat, els nutrients digerits poden arribar a totes les parts del cos, i pel contrari, tot allò que no poden digerir és retornat a l'exterior per la mateixa boca a causa de l'absència d'anus.

 

Com es reprodueix?

Són hermafrodites, és a dir, cada individu té els dos sexes. Tot i això normalment s'aparellen de tal manera que es produeix una fecundació creuada i mútua. Un cop realitzada la còpula, l'ou o els ous fecundats juntament amb cèl·lules nutritives queden tancades formant un petit capoll. Aquests quedaran fixats sota les pedres o plantes.

 

Es pot confondre?

Tot i les variacions de color és relativament fàcil d'identificar i no sol presentar confusió. L'error acostuma a venir en el moment de classificar-la, ja que molts la confonen per una bavosa de mar (nudibranqui) per la presència de tentacles anteriors i per la coloració, però si es té en compte que està aplanada dorsoventralment i que els tentacles simplement són plecs del marge anterior del cos s'entén que no es tracti d'un mol·lusc, sinó d'una planària.

 

Curiositats

· Destacar l'extraordinària capacitat de regeneració, és a dir, el fet de poder partir-se per la meitat i originar dos individus exactament iguals que l'original. Tot i això, si pateixen una escissió en algun extrem, ja sigui l'anterior o posterior, seran capaços de regenerar la porció petita que s'hagi fragmentat, però aquesta porció petita no tindrà suficient poder de regeneració per a originar un nou individu.

· Emboliquen les seves preses amb secrecions mucoses que les immobilitzen. Tot seguit, els injecten, per la faringe evaginable o probòscide, enzims que predigereixen l'aliment de tal manera que, al cap d'una estona, només l'han de xuclar per alimentar-se.

· Per evitar ser menjades segreguen substàncies tòxiques o repel·lents de forma semblant a la que ho fan els nudibranquis. A més a més, la seva coloració vistosa serveix de senyal d'alerta pels possibles depredadors.

· En algunes planàries australianes, s'ha observat un comportament molt peculiar en el moment de la fecundació creuada. Aquest consisteix a ser l'únic fecundador i intentar, alhora, evitar ser fecundat per no haver de passar pel procés de gestació que suposa una gran despesa energètica i un augment de probabilitats de ser depredat. Amb les planàries de la Mediterrània aquest fet no s'ha estudiat, però si fent submarinisme observeu dues planàries lluitant, no us espanteu, podrien estar reproduint-se!

 

Taxonomia

Fílum: Platyhelminthes, Classe: Turbellaria, Infrafílum: Rhabditophora, Ordre: Polycladida, Subordre: Cotylea, Família: Pseudocerotidae, Gènere: Pseudoceros

Guia d'espŔcies


GUIA D'ESP╚CIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espŔcies
╗áCIB al Facebook


SEGUEIX-NOS A FACEBOOK o INSTAGRAM

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook o Instagram

RSS Noticies CIB