» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Sparus aurata es / en

Nom científic: Sparus aurata

Linnaeus, 1758

Nom comú: Cat: Orada, aurada, auradella, daurada, dorada, moixada, moixarra, moixina, Cast: Dorada, Eusk: Txelba urraburu, Gal: Dourada, Ang: Gilthead seabream, Fr: Dorada royale, It: Orata, Al: Goldbrasse

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària: Fins uns 30 m

Mides: Fins a 70 cm

Com és?

La silueta de Sparus aurata Linnaeus, 1758 és comprimida amb petites escames que li donen una tonalitat grisa blavosa o verda amb tons daurats. Té una taca molt característica a la part frontal del rostre i també darrere els ulls. Com a taques també destaca una vermella al marge de l'opercle i una fosca sobre l'opercle important a l'hora de determinar-lo sota l'aigua. La seva mida pot arribar als 70 cm i un pes d'entre 5 i 8 quilos. Els juvenils són d'uns 2-4 cm amb línies verticals fosques.

 

On viu?

La seva àrea de distribució va des del Mediterrani a l'Atlàntic oriental. Viu sobre fons sorrencs principalment encara que pot trobar-se en fons rocosos, des de poca fondària fins als 30 metres. És un peix bastant sociable que viu en petits grups o solitari. Pot endinsar-se pels rius i llacunes litorals perquè pot suportar aigües dolces.

 

Com s'alimenta?

S'alimenta de cucs, crustacis..., però, principalment, de mol·luscs bivalves. A l'hora de menjar tritura les preses amb unes fortes dents. Amb la seva poderosa cua, pot desenterrà cloïsses de la sorra o del fang i després amb la seva boca còncava triturar les valves per menjar-se la seva carn. També pot alimentar-se d'algues i posidònia.

 

Com es reprodueix?

Durant la seva vida primer presenta una fase com a mascle i després femella. La fresa la fa pròxima a la costa arribant de zones més profundes on viu. Aquest procés el dur a terme al final de l'estiu o principis de la tardor fins al febrer. Els ous i les larves viuen flotant al plàncton. Els mascles tornen a aigües més profundes i les cries amb els exemplars més grans, tornen als litorals en primavera on creixen fins a arribar a la seva maduresa sexual.

 

Es pot confondre?

Es pot confondre amb diverses espècies del gènere Pagrus.

 

Curiositats

· La carn de l'orada és molt apreciada pel seu sabor.

· A l'hora de fer immersions el veiem com un peix molt temorós i molt desconfiat.

· A més de la filera de molariformes l'orada té dents distribuïdes al paladar per poder trencar fàcilment les valves dels mol·luscs. 

· Hi ha una varietat més petita anomenada Chrysophrys aurata i també Sparus crassirostris. Aquesta, en un principi, es va considerar una espècie diferent de l'orada, però actualment es considera una varietat. Les diferències principals són la mida, la mida del rostre i el nombre de taques daurades. S. aurata en té una i S. crassirostris en pot tenir varies. Per últim la presència d'una banda longitudinal marró en la primera que no té S. crassirostris. Destacar també que S. aurata la trobem a Europa i S. crassirostris pot trobar-se en aigües més càlides de l'Atlàntic i bona part del Pacífic.

 

Taxonomia

Classe: Osteichthyes, Ordre: Perciformes, Família: Sparidae, Gènere: Sparus

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS A FACEBOOK o INSTAGRAM

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook o Instagram

RSS Noticies CIB