|
Com és?
Té el cos allargat, lleugerament comprimit i escatós amb una aleta caudal molt escotada. Té un musell llarg i punxegut, la boca gran i horitzontal amb la mandíbula inferior una mica prominent. És de color gris blavós, verdós o bru al dors superior. El ventre és més platejat i els adults mostren al dors entre 22 a 24 bandes fosques.
On viu?
Viu al litoral, des dels 5 als 30 metres, ocasionalment fins als 50 metres de fondària. Els joves són gregaris amb grups que poden superar el centenar d'individus mentre que els adults són majoritàriament solitaris. Els bancs es mouen sobre formacions rocoses submergides i sobre vaixells enfonsats amb formacions en patrulla o en cercles. Podem trobar-ne a l’Atlàntic des de Biscaia a Angola, amb Canàries, Açores i Madeira. A l’oest des de les Bermudes a Brasil. També al Mediterrani i al Mar Negre.
Com s'alimenta?
Els espets s’alimenten de molta varietat de peixos, des de sardines, agulles... també pops i gambetes. El seu comportament afavoreix la seva tècnica de caça. Quan neda prop de la superfície té una bona vista “aèria”, fet que li permet que, en veure una presa, espera que estigui distreta i la segueix a tota velocitat. Trosseja la presa en trossos grans i s’allunya per tornar i nedar en cercles per menjar-se les restes. Una de les preses preferides són les que descansen al fons.
Com es reprodueix?
L’espet es reprodueix entre els mesos de juny i setembre al Mediterrani, quan les aigües comencen a posar-se tèbies. Ho fan a poca profunditat, on s’agrupen per expulsar els òvuls i espermatozoides en una àrea on els ous planctònics fecundats són portats pel corrent. Aquest fet fa que l’espet pugui distribuir-se molt fàcilment. Quan els juvenils surten de l’ou, la vegetació els serveix de refugi a aigües costaneres. La maduresa sexual arriba entre els 2 i 3 anys en els mascles i entre els 3 o 4 anys en les femelles. Finalment quan creixen els individus s’aventuren a mar obert.
Es pot confondre?
Es confon molt freqüentment amb un parent molt proper, Sphyraena sphyraena Linnaeus, 1758, fins i tot en publicacions científiques. S.viridensis, però mostra una vintena de franjes fosques al llom, però sobretot no té escates a les galtes, que sí es poden observar en S.sphyraena. També es poden produir confusions amb algunes espècies immigrades del Mar Roig com Sphyraena chrysotaenia Klunzinger, 1884 o Sphyraena obtusata Cuvier, 1829 que serien de mida més petita i es podrien trobar al Mediterrani oriental, entre Libia i Egipte. S.chrysotaenia a més mostraria unes bandes longitudinals de color grogenc. Finalment algú també podria pensar que és igual a la barracuda tropical, Sphyraena barracuda (Edwards, 1771). L'espet però, és molt més petit en mida, ferocitat i qualitats esportives.
Curiositats
· Sphyraena viridensis és l'espet que habitualment veuen tots els bussejadors. Sphyraena sphyraena, en canvi, habita més en fons sorrencs.
· La barracuda és un depredador que en mars tropicals fa tanta por com els taurons, fins al punt que molts dels accidents que semblen de taurons són produïts per ells.
· Algunes espècies del que popularment anomenem espets van entrar al Mediterrani pel Mar Roig amb la construcció del canal de Suez.
· Són peixos que es pesquen amb relativa facilitat i constitueixen una part molt important de la pesca esportiva de les nostres costes, tot i que la seva carn no és de les més apreciades.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Infrafílum: Gnathostomata, Parvfílum: Osteichthyes, Gigaclasse: Actinopterygii, Classe: Teleostei, Superclasse: Actinopteri, Família: Sphyraenidae, Gènere: Sphyraena |
