|
Com és?
Té el cos ovalat, alt i comprimit lateralment. El cap és llarg amb la boca petita amb una filera de dents coniformes i els llavis no molt grossos. Com que es tracta d’una espècie amb dicromatisme no permanent, es poden distingir dues lliurees: La lliurea inicial està representada per 2-3 franges longitudinals fosques de color bru vermellós sobre un fons beix més allargat a la part ventral. A la base de l’aleta caudal té una taca fosca sovint molt desdibuixada. Les femelles presenten una lliurea nupcial que es compon per un conjunt de taques negres més o menys disperses que esdevenen més nombroses al ventre. La tonalitat de fons és beix o verd i tenen una papil·la genital blava o negra.
La lliurea terminal (mascles) és molt acolorida, amb dues franges longitudinals de color bru o vermellós sobre un fons verd o gris blavós, amb el ventre blanquinós o daurat. Les galtes estan creuades per franges verdes i vermelles. L’aleta dorsal té 5 taques fosques (les dues darreres més marcades) i l’ull negre està encerclat de vermell i groc.
On viu?
Es tracta d’una espècie molt abundant a les roques superficials cobertes d’algues del gènere Cystoseira. Es distribueix al llarg del Mediterrani, on és molt comú, l’Atlàntic (des de Gibraltar fins al golf de Biscaia) i el Mar Negre.
Com s’alimenta?
S’alimenta de mol·luscs, crustacis, petits eriçons i hidrozous.
Com es reprodueix?
El procés comença entre els mesos de març i juliol, un cop els exemplars són sexualment madurs (al cap d’un any). El mascle construeix un niu en una petita depressió de la roca on acumula trossos d’algues. Diverses femelles hi fan nombroses postes (de 10 a 50 ous cadascuna) que el mascle fecunda i cobreix amb una capa d’algues. Un cop acabada la fase sexual, el mascle cobreix tot el niu amb una nova capa d’algues (bocins més petits), deixant-hi un forat per la ventilació durant uns 10 dies. Posteriorment els ous eclosionaran i donaran exemplars juvenils.
Es pot confondre?
Es possible confondre’l amb el tord de Baillon (Symphodus bailloni (Valenciennes, 1839)) o el tord de mitja lluna (Symphodus melops (Linnaeus, 1758)), però presenten coloracions diferents tot i tenir unes tonalitats similars.
Curiositats
· Sinónim: Symphodus quinquemaculatus.
· Es tracta d’un làbrid molt actiu que sempre té pinta d’anar amb presses.
· Suporta molt bé la vida en captivitat sempre que tingui algues i llocs on refugiar-se.
· Quan es troba entre les algues adquireix coloracions verdoses com a camuflatge.
· Igual que el tord de Baillon (Symphodus bailloni (Valenciennes, 1839)) són característics els cops que dóna a les roques i a les algues perquè es desprenguin els petits organismes de què s’alimenta.
Taxonomia
Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Família: Labridae; Gènere: Symphodus
Glossari
Lliurea: Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal un aspecte característic. |
