Tripterygion delaisi xanthosoma

Nom científic Tripterygion delaisi xanthosoma Zander & Blache, 1971
Nom comú Cat: Rabosa groga, bavosa morruda. Ang: Delais' triplefin. Po: Caboz-de-três-dorsais. Fr: Triptérygion jaune
Mides Fins a 9 cm
Fondària Fins 20 m
Tipus d'immersió Immersió poc fonda

Macho sin librea nupcial
Macho sin librea nupcial
Macho sin librea nupcial
Macho sin librea nupcial

Com és?

És un peix amb el cos escamós que pot arribar a uns 7 centímetres de llarg. Té el cos menys tou que els blènnids i el cap més punxegut i empinat. Els llavis no són protuberants. Té els ulls grans, amb tentacles fins i curts. Té dents amb diverses fileres. L’aleta ventral està atrofiada i se situa abans de les aletes pectorals, que estan formades per 2 radis llargs que utilitzen per moure’s per sobre el substrat. L’aleta dorsal està dividida en tres parts. La primera té 3 radis espinosos, la segona entre 16 i 18 radis espinosos i la tercera té entre 11 i 14 radis tous. El primer radi de la segona aleta dorsal és molt més allargat que els altres. L’aleta anal té 2 radis espinosos i entre 24 i 28 radis tous. La coloració en general (menys en època de reproducció) és marró clar/gris, i a vegades una mica rosat, amb 5 línies amples marrons verticals una mica obliqües que formen una taca fosca en la base de la cua. En època de zel, el mascle té el cap negre i el cos totalment groc.

 

On viu?

Són peixos costaners, freqüentment litorals, que busquen els fons rocosos, i es barregen amb les bavoses de mar, a les que s’hi assemblen i de les que tenen els seus costums. Viu a una profunditat entre 5 i 20 metres. Aquest peix normalment només es troba en hàbitats foscos; només més enllà dels 10-20 m es mostra una mica al descobert. Geogràficament es troben a la costa de l’Atlàntic oriental des de Marroc fins al sud d’Anglaterra.

 

Com s’alimenta?

S’alimenten de plàncton i petits animals que viuen al fons marí.

 

Com es reprodueixen?

En el Mediterrani l’època de festeig és entre l’abril i el juliol. Dipositen els ous al fons del mar controlats pel mascle. El mascle defensa el seu territori d’un metre quadrat aproximadament i conquista a les femelles que s’hi acosten amb saltets en zig-zag i les aletes esteses.

 

Es pot confondre?

Aquesta espècie es pot confondre amb Tripterygion tripteronotus (Risso, 1810); en els mascles és molt fàcil de diferenciar, però les femelles es diferencien per la taca de la base de la cua.
 
 
Curiositats

· És relativament fàcil acostar-se a ell i només es desplaça uns decímetres quan es sent inquiet. A l’estiu és més fàcil acostar-s’hi, durant la parada nupcial, que és un espectacle fascinant.

· Tripterygion delaisi té dues subespècies: Tripterygion delaisi delaisi Cadenat & Blache, 1970 que es troba a l’Atlàntic i Tripterygion delaisi xanthosoma Zander & Blache, 1971 que és del Mediterrani.

· Poden conservar-se en aquaris, però són molt delicats i difícils d’alimentar els primers dies, ja que mengen preses vives molt petites.

 
Taxonomia

Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Acinopterygii, Ordre: Perciformes, Subordre: Blennioidei, Família: Tripterygiidae, Gènere: Tripterygion