|
Com és?
És una planària que pot fer fins a 5 centímetres de longitud. Com la resta de planàries, està aplanada dorsoventralment i té el cos ovalat en forma de fulla. A la part anterior, té dos tentacles formats pel plegament del marge del cos de l'animal. La resta del marge del cos presenta petites ondulacions. Es caracteritza per la presència a la part dorsal d'una gran quantitat de papil·les les quals fan que no sembli tan fràgil com moltes altres planaries. És de color marró-vermellós, tot i que pot agafar tonalitats groguenques segons el lloc on visqui. Al centre del cos gairebé sempre la caracteritza dues línies amb una coloració més clara i disposades en forma de creu. Com la resta de planàries, Thysanozoon brocchii té el cos sencer recobert per una capa de cilis, els quals li permeten el moviment per sobre el substrat rocós i, en alguns casos, per sobre del sediment. Presenta una aglomeració d'ulls simples (ocels), just darrere dels tentaclesm i també dispersos pel marge del cos.
On viu?
Viu sobre substrats rocosos i sobre diferents tipus de colònies d'organismes bentònics (adherits a les roques) com poden ser esponges o briozous. Des de pocs metres fins a 80 m de profunditat. En tot el Mediterrani i en zones de l'Atlàntic oriental.
Com s'alimenta?
Són carnívores i s'alimenten d'esponges, briozous, tunicats i petits crustacis, entre d'altres. Normalment detecten l'aliment gràcies a quimioreceptors. Aquests organismes, a l'hora de menjar, projecten la faringe, que es troba plegada a la part central del seu cos, i succionen l'aliment. Com que no tenen anus les restes indigeribles són expulsades per la boca, i la resta d'aliment és repartit per l'extens sistema intestinal que tenen ramificat per tot el cos i que permet l'arribada de nutrients per difusió a tot aquest.
Com es reprodueix?
Com la resta de planàries és hermafrodita, és a dir, cada animal posseeix els dos sexes, el masculí i el femení. D'aquesta manera en el moment d'aparellar-se poden dur a terme la fecundació creuada i mútua. Després de la còpula, l'ou o els ous fecundats juntament amb cèl·lules nutritives queden tancades formant un petit capoll. Aquests quedaran fixats sota les pedres o plantes. Quan els ous eclosionen, l'embrió que estava a l'interior de l'ou es transforma en una larva ciliada la qual viurà al plàncton durant un període de temps curt, fins que caigui sobre el sediment. Serà allà on aquesta madurarà i adquirirà la forma corporal típica de l'animal adult.
Es pot confondre?
Gràcies a les papil·les tan característiques que presenta, aquest organisme es fa molt difícil de confondre'l. Tot i això, com a la resta de planàries, l'error acostuma a venir en el moment de classificar-la, ja que molts la confonen per una bavosa de mar (nudibranqui) per l'aspecte que té i per la presència de tentacles anteriors, però si es té en compte que està aplanada dorsoventralment i que els tentacles simplement són plecs del marge anterior del cos s'entén que no es tracti d'un mol·lusc sinó d'una planària.
Curiositats
· Destacar la gran capacitat de regeneració, és a dir, el fet de poder partir-se per la meitat i originar dos individus exactament iguals que l'original. Tot i això, si pateixen una escissió en algun extrem, sigui l'anterior o el posterior, seran capaços de regenerar la porció petita que s'hagi fragmentat, però aquesta porció petita no tindrà prou poder de regeneració per a originar un nou individu.
· Per evitar ser menjades, segreguen substàncies tòxiques o repel·lents de forma semblant a la que ho fan els nudibranquis. A més a més, tant les papil·les que presenten a la part dorsal del cos com la coloració, els serveixen de senyal d'alerta pels possibles depredadors.
· Emboliquen les seves preses amb secrecions mucoses que les immobilitzen. Tot seguit, els injecten enzims per la faringe evaginable o probòscide que predigereixen l'aliment de tal manera que, al cap d'una estona, només l'han de xuclar per alimentar-se.
· Per evitar ser menjades segreguen substàncies tòxiques o repel·lents de forma semblant a la que ho fan els nudibranquis. A més a més, la seva coloració vistosa serveix de senyal de alerta pels possibles depredadors.
· En algunes planàries australianes, s'ha observat un comportament molt peculiar en el moment de la fecundació creuada. L'organisme intenta ser l'únic fecundador i, alhora, evitar ser fecundat per no haver de passar pel procés de gestació que suposa una gran despesa energètica i un augment de probabilitats de ser depredat. Amb les planàries de la Mediterrània aquest fet no s'ha estudiat, però si fent submarinisme observeu dues planàries lluitant, no us espanteu, podrien estar reproduint-se!
Taxonomia
Fílum: Platyhelminthes, Classe: Turbellaria, Infrafílum: Rhabditophora, Ordre: Polycladida, Subordre: Cotylea, Família: Pseudocerotidae, Gènere: Thysanozoon |
