|
Com és?
És un peix amb el cos escamós que pot arribar a uns 7 centímetres de llarg. Té el cos menys tou que els blènnids i el cap més punxegut i empinat. Els llavis no són protuberants. Té els ulls grans, amb tentacles fins i curts. Té dents amb diverses fileres. L'aleta ventral està atrofiada i se situa abans de les aletes pectorals, que estan formades per 2 radis llargs que utilitzen per moure’s per sobre el substrat. L’aleta dorsal està dividida en tres parts. La primera té 3 radis espinosos, la segona entre 16 i 18 radis espinosos i la tercera té entre 11 i 14 radis tous. El primer radi de la segona aleta dorsal és molt més allargat que els altres. L’aleta anal té 2 radis espinosos i entre 24 i 28 radis tous. La coloració en general (menys en època de reproducció) és marró clar/gris, i a vegades una mica rosat, amb 5 línies amples marrons verticals una mica obliqües que formen una taca fosca en la base de la cua. En època de zel, el mascle té el cap negre i el cos totalment groc.
On viu?
Són peixos costaners, freqüentment litorals, que busquen els fons rocosos, i es barregen amb les bavoses de mar, a les que s’hi assemblen i de les que tenen els seus costums. Viu a una profunditat entre 5 i 20 metres. Aquest peix normalment només es troba en hàbitats foscos; només més enllà dels 10-20 m es mostra una mica al descobert. Geogràficament es troben a la costa de l’Atlàntic oriental des de Marroc fins al sud d’Anglaterra.
Com s’alimenta?
S’alimenten de plàncton i petits animals que viuen al fons marí.
Com es reprodueixen?
En el Mediterrani l’època de festeig és entre l’abril i el juliol. Dipositen els ous al fons del mar controlats pel mascle. El mascle defensa el seu territori d’un metre quadrat aproximadament i conquista a les femelles que s’hi acosten amb saltets en zig-zag i les aletes esteses.
Es pot confondre?
Aquesta espècie es pot confondre amb Tripterygion tripteronotus (Risso, 1810); en els mascles és molt fàcil de diferenciar, però les femelles es diferencien per la taca de la base de la cua.
Curiositats
· És relativament fàcil acostar-se a ell i només es desplaça uns decímetres quan es sent inquiet. A l’estiu és més fàcil acostar-s’hi, durant la parada nupcial, que és un espectacle fascinant.
· Tripterygion delaisi té dues subespècies: Tripterygion delaisi delaisi Cadenat & Blache, 1970 que es troba a l’Atlàntic i Tripterygion delaisi xanthosoma Zander & Blache, 1971 que és del Mediterrani.
· Poden conservar-se en aquaris, però són molt delicats i difícils d’alimentar els primers dies, ja que mengen preses vives molt petites.
Taxonomia
Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Acinopterygii, Ordre: Perciformes, Subordre: Blennioidei, Família: Tripterygiidae, Gènere: Tripterygion
|
