|
Com és?
Té el cos allargat, lleugerament comprimit i escatós amb una aleta caudal molt escotada. Té un musell llarg i punxegut, la boca gran i horitzontal amb la mandíbula inferior una mica prominent. És de color gris blavós, verdós o bru al dors superior. El ventre és més platejat i els adults mostren al dors entre 22 a 24 bandes fosques.
On viu?
Viu al litoral, des de 5 a 100 metres, molt comú a fons arenosos. Els joves són gregaris amb grups de fins i tot 100 individus mentre que els adults són majoritàriament solitaris. Els bancs es mouen sobre formacions rocoses submergides i sobre vaixells enfonsats amb formacions en patrulla o en cercles. Podem trobar-ne a l’Atlàntic des de Biscaia a Angola, amb Canàries, Açores i Madeira. A l’oest des de les Bermudes a Brasil. També al Mediterrani i al Mar Negre.
Com s'alimenta?
Els espets s’alimenten de molta varietat de peixos, des de sardines, agulles... també pops i gambetes. El seu comportament afavoreix la seva tècnica de caça. Quan neda prop de la superfície té una bona vista “aèria”, fet que li permet que, en veure una presa, espera que estigui distreta i la segueix a tota velocitat. Trosseja la presa en trossos grans i s’allunya per tornar i nedar en cercles per menjar-se les restes. Una de les preses preferides són les que descansen al fons.
Com es reprodueix?
L’espet es reprodueix entre els mesos de juny i setembre al Mediterrani, quan les aigües comencen a posar-se tèbies. Ho fan a poca profunditat, on s’agrupen per expulsar els òvuls i espermatozoides en una àrea on els ous planctònics fecundats són portats pel corrent. Aquest fet fa que l’espet pugui distribuir-se molt fàcilment. Quan els juvenils surten de l’ou, la vegetació els serveix de refugi a aigües costaneres. La maduresa sexual arriba entre els 2 i 3 anys en els mascles i entre els 3 o 4 anys en les femelles. Finalment quan creixen els individus s’aventuren a mar obert.
Es pot confondre?
Es confon molt freqüentment amb un parent molt proper, la Sphyraena viridensis Cuvier, 1829 que no té escates a les galtes. També es pot confondre amb la barracuda tropical, la Sphyraena barracuda (Edwards, 1771). En aquest últim cas la diferència es basa en el fet que l'espet és molt més petit en mida, ferocitat i qualitats esportives.
Curiositats
· L’espet és un depredador que fa tanta por com els taurons, fins al punt que molts dels accidents que semblen de taurons són produïts per ells.
· Aquests peixos més típics d’aigües tropicals van entrar al Mediterrani pel Mar Roig amb la construcció del canal de Suez.
· Són peixos que es pesquen amb relativa facilitat i constitueixen una part molt important de la pesca esportiva de les nostres costes, tot i que la seva carn no és de les més apreciades.
Taxonomia
Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Actinopterygii, Infraclasse: Actinopteri, Cohort: Clupeocephala, Ordre: Perciformes, Família: Sphyraenidae |
