» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 10. Cucs » Aphrodita aculeata es / en

Nom científic: Aphrodita aculeata

Linnaeus, 1758

Nom comú: Cast: Ratón de mar, Topo de mar, Afrodita; Eng: Sea Mouse; De: Seemaus, Seeraupe, Filzwurm

Grup: 10. Cucs

Tipus paisatge: Immersió observant la vida de sota les pedres

Fondària: Fins a més dels 2.000 metres

Mides: 20cm de llargada i 8cm d’amplada

Com és?

És un cuc poliquet errant que pot arribar a mesurar 20 centímetres de llargada i 8cm d'amplada. Presenta un parell d'ulls i un número imparell de tentacles frontals. El seu cos és segmentat i, mentre que la part ventral és aplanada, la part dorsal és convexa i ovalada. La superfície dorsal està recoberta per 15 parells d'èlitres, un tipus especial d'escates rígides que li donen un aspecte pelut. Tot i això, aquest tipus d'escates no són normalment visibles, ja que la superfície dorsal sol estar coberta de sediments sorrencs, donant-li una coloració marronosa. A més, en els laterals del cos hi ha un seguit de quetes fines i negres, molt característiques d'aquesta espècie. Aquestes quetes estan disposades en feixos, de manera que brillen quan l'animal es mou formant una aurèola que recorda els colors de l'arc de Sant Martí.

 

On viu?

La seva àrea de distribució és bastant àmplia, des dels mars d'Escandinàvia fins al litoral francès, comprenent el mar del Nord, el canal de la Mànega, i, en menys abundància, a la Mediterrània. Se'l sol trobar des d'aigües superficials fins a més de 2.000 metres de fondària, especialment a fons fangosos i sorrencs, soterrat i amagat, ja que és un cuc excavador. També és possible veure'l a la vora del mar després d'una tempesta o de marejades molt fortes.

 

Com s'alimenta?

Són depredadors actius i s'alimenten bàsicament d'altres cucs, tant sedentaris com de vida lliure. Sembla ser que Pectinaria i Lumbriconereis, així com nemertins i petits crancs ermitans, formen part de la seva dieta. Són capaços d'empassar-se preses senceres, fins i tot 3 vegades més grans, començant normalment pel cap i finalment per la cua; per aquest motiu la digestió sol ser lenta. L'ordre d'ingestió es veu reflectit en les seves deposicions. És depredat pel bacallà i altres peixos.

 

Com es reprodueix?

Aquests organismes tenen sexes separats. Segons Fordham (1925), "l'esperma i els òvuls són alliberats a l'aigua a través dels nefridis i els nefridiopors de la superfície dorsal". De la fecundació d'aquestes cèl·lules es formen larves de pocs segments que tenen una vida pelàgica molt curta. L'època reproductiva té lloc a l'hivern i a la primavera.

 

Es pot confondre?

Tot i que el seu aspecte és semblant a Aphrodita alta i a Aphrodita perermata, Aphrodita aculeata és fàcilment distingible per la presència de les quetes iridiscents a les zones laterals. També s'assembla a Hermione hystrix, però aquesta té una forma més cònica i antenes més visibles.

 

Curiositats

· La seva forma gruixuda no li és cap problema a l'hora de moure's, ja que posseeix un mecanisme de locomoció molt efectiu pel qual el moviment de cadascun dels parapodis empeny l'animal cap endavant, a diferència del típic moviment ondulatori característic d'altres cucs poliquets

· És freqüent trobar organismes comensals a la seva part dorsal, sota les quetes i les escates, com és el cas de Loxosmella claviformis, Loxosmella fauveli i Loxosmella obesi. Rarament s'observen formes paràsites.

· És capaç de bombejar aigua a la seva cavitat respiratòria, que està ubicada entre la zona dorsal i les èlitres, a fi efecte de proporcionar oxigen.

· La seva introducció a la vida en aqüaris és fàcil i no sol causar problemes.

· Estudis molt recents indiquen que la iridiscència de les seves quetes serveix per espantar possibles depredadors, fent-los creure que són verinoses quan, en realitat, són toves i inofensives. Paral·lelament, s'ha descobert que les quetes contenen uns cristalls fotònics molt eficients atrapant la llum, per la qual cosa investigadors en enginyeria òptica intenten copiar la seva estructura molecular per futures aplicacions i revolucionar així el món de les telecomunicacions amb fibra òptica.

· Segons Christopher Lehmann-Haupt fent referència a l'escriptora Ms. Hubbell al diari New York Times del 8 de juliol del 1999, el nom científic d'Aphrodita no és degut a la bellesa de la seva iridiscència, com àmpliament es creu, sinó que, degut a l'irònic humor de Linné, aquest va designar amb aquest nom a aquest cuc amb aspecte de ratolí per la seva suposada semblança amb els genitals femenins, ja que a l'argot de l'època del nord d'Europa s'utilitzava el terme ratolí per designar les parts sexuals de la dóna.

 

Taxonomia

Fílum: Annelida, Classe: Polychaeta, Ordre: Phyllodocida, Subordre: Aphroditoidea, Superfamília: Aphroditacea, Família: Aphroditidae, Gènere: Aphrodita

 

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB