|
Com és?
La bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus (Pallas, 1814)) pertany a la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d’aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament, ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l’estat de cel, de l’estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pelvianes, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta.
Aquesta espècie en concret arriba als 15 o 20 centímetres de longitud, presenta un ventre gruixut i té els tentacles supraorbitals curts i es troben ramificats en forma de digitacions. L'aleta dorsal contínua, sense entrants, i sovint amb una taca negra després de les 2 primeres espines. La coloració és entre bru oliva i marró cafè amb taques negres per tot arreu.
On viu?
Com que no tenen bufeta natatòria, viuen damunt del substrat. Apareix en aigües molt litorals, fins als 2 metres de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. Es desplacen amb moviments serpentejants. A part del Mediterrani també viu al Mar Negre i a l'Atlàntic Est.
Com s’alimenta?
S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils, tot i que pel que sembla és bàsicament vegetarià.
Com es reprodueix?
Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (abril i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les mateixes femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15 mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.
Curiositats
· A diferència de la resta d’espècies de la família dels blènnids, Parablennius sanguinolentus (Pallas, 1814) és més recelós a la presència de submarinistes.
Taxonomia
Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius
|
