|
Com és?
Aquesta espècie pot arribar a mesurar fins a 4 centímetres de llargada. Té forma ovalada, sent la part anterior més ampla que la posterior. Té la constitució cepada i el cos és bastant translúcid. Gràcies a aquesta relativa transparència, es poden observar fàcilment les branques intestinals esteses per tot el cos i les estructures que formen l’aparell reproductor. Hi ha dos tentacles nucals molt visibles. El color dorsal és groguenc i més clar el ventral. Al llarg del marge del cos són molt visibles unes puntuacions blanques que, en realitat, es tracta dels extrems terminals de les diferents branques intestinals que s’uneixen entre elles. Presenten ulls tentaculars i cerebrals, però mai marginals. Els ulls cerebrals són nombrosos i es troben difosos sobre la zona que ocupa interiorment el gangli cerebral i en tota la zona intertentacular. Els ulls tentaculars es troben a la base i sobre els tentacles, però en menor nombre que els cerebrals.
Organització interna: la boca està situada quasi al centre de la cara ventral. La faringe és grossa i mitjanament robusta. L’intestí és molt ramificat i les branques intestinals arriben fins als marges de l’animal. Pel que fa a l’aparell reproductor, la família Planoceridae presenta un aparell reproductor complex, caracteritzat per un cirrus armat de múltiples dents o espines de naturalesa quitinosa. Els ovaris i els testicles estan repartits per tot el cos, els primers dorsalment i els darrers ventralment. Els òrgans copuladors ocupen gran part de la regió posterior del cos. L’aparell masculí comença immediatament després d’on s’acaba la cavitat faríngia. Està format per una vesícula prostàtica camerada i muscularitzada connectada ventralment amb la vesícula seminal. De la vesícula prostàtica s’origina el conducte ejaculador que es connecta a un cirrus muscularitzat, la paret del qual està recoberta de nombroses dents quitinoses. El cirrus està envoltat de músculs retractors que serveixen per evaginar-lo a l’exterior. L’atri masculí és ampli i forma uns replegaments de l’epidermis. L’aparell femení està format per una vagina bulbosa massiva i muscularitzada que connecta amb la vagina interna envoltada de glàndules mucoses. La vagina es connecta amb un parell d’oviductes.
On viu?
Viuen en fons de sorra i amagats sota còdols; entre 12 i 20 metres de fondària. Es distribueixen per les costes de sud Àfrica i pel Mediterrani.
Com s'alimenta?
Són essencialment depredadors carnívors. S'alimenten principalment d'altres grups d’invertebrats marins com ara petits poliquets, crustacis, mol·luscs, cnidaris i ascidiacis. Segons sembla, tenen predilecció per animals sedentaris i colonials, i poden especialitzar-se en una o poques espècies a l’hora de compondre la seva dieta alimentària.
Com es reprodueix?
Es creu que la reproducció i la posta d'ous es duen a terme durant l’estiu. Són hermafrodites proteràndrics (tots els individus posseeixen els dos sexes, masculí i femení, però maduren abans els gàmetes masculins). No es coneixen casos de dimorfisme sexual ni d’autofertilització. Es reprodueixen amb un altre individu (per fertilització creuada), al que claven un penis en forma d’agulla a través de la pell per intercanviar l’esperma. Ponen els ous de forma aïllada.
El desenvolupament dels nous individus pot ser directe o indirecte, però sembla que el desenvolupament directe és típic del subordre Acotylea.
Es pot confondre?
Sí, es pot confondre amb facilitat amb Stylochus pillidium. P. ceratommata és, però, força transparent i a més mostra nombrosos punts blancs sobre el dors.
Curiositats
· Quan Palombi va descriure el gènere Planocerodes (als anys 30), considerà que es tractava d’una espècie que tot i que tenia característiques clares del gènere Planocera, se'n diferenciava per la presència d’ulls dins els tentacles i per l’existència de penis armat i no de cirrus. Faubel (1983) considera que no es tracta d’un gènere a part. De fet, la presència o absència d’ulls dins el tentacle no és un caràcter determinant, ja que són moltes les espècies on es troben els dos tipus de distribucions. En general, el nombre, mida i la distribució d’ocels no es consideren ja característiques taxonòmiques determinants. D’altra banda, i pel que fa al penis armat descrit per Palombi, Faubel considera que es tractava del cirrus típic del gènere Planocera evaginat, cosa freqüent i resultat de la reacció de l’animal en ser fixat.
· Sinonímies: Planocerodes ceratommata (Palombi, 1936).
Taxonomia
Fílum: Platihelmynthes; Classe: Turbellaria; Ordre: Polycladida; Subordre: Acotylea; Superfamília: Planoceroidea; Família: Planoceridae; Gènere: Planocera |
