» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Lithognathus mormyrus es / en

Nom científic: Lithognathus mormyrus

(Linnaeus, 1758)

Nom comú: Cat: Mabre; Cast: Herrera; Eng: Striped seabream; Fr: Marbré

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió en sorra

Fondària: Fins a 150m

Mides: Fins a 50cm

Com és?

Peix de cos oval i comprimit lateralment, amb el cap llarg i gros i el morro relativament punxegut, amb una boca protràctil de llavis gruixuts. No sol passar dels 30 centímetes de llargària, tot i que els exemplars més vells poden arribar a mesurar 55cm. Té una sola aleta dorsal, amb radis espinosos a la part anterior i tous a la posterior. L'aleta anal coincideix, en mida, forma i posició, amb la part tova de l'aleta dorsal. És de color argentat rosaci, més fosc al dors, que es va aclarint als flancs per acabar blanquinós al ventre. Té, com a característica morfològica molt distintiva, un patró d'entre 13 i 15 ratlles verticals de color cafè als laterals, que arriben fins a l'alçada de les aletes pectorals i que s'alternen en ratlles llargues i curtes.

 

On viu?

El trobarem gairebé sempre en fons arenosos o fangosos, fins a 20 metres de fondària. També apareix a les vaires (clars d'arena entre les praderies de Posidònia oceanica). A l'estiu, trobarem grans bancs de fins a 20 exemplars juvenils vagarejant per les platges de sorra, a menys d'un metre de fondària.
És un peix eurihalí, i, per tant, el podrem trobar en aigües amb elevats nivells de salinitat. La seva presència s'estén per tot el Mediterrani (excepte Mar Negra) i per la zona temperada de l'Atlàntic Oriental, des del golf de Biscaia fins a Sud-Àfrica, i també a la Mar Roja i a l'Oceà Índic.

 

Com s'alimenta?

Menja animals bentònics de l'arena i el fang, especialment poliquets, petits crustacis, mol·luscs i equinoderms. Busca l'aliment burxant el fons amb el musell, i aixeca uns núvols de sorra molt característics. En les zones on s'acumulen herbes marines en descomposició, el mabre s'omple la boca de detritus orgànics, puja fins a mig camí de la superfície i els expulsa, tot filtrant els petits crustacis que aquestes contenen.

 

Com es reprodueix?

La maduresa sexual arriba als 2 anys (quan fa uns 14cm de llargada), i es reprodueix entre finals de primavera i principis d'estiu. El mabre és un animal proteràndric; això vol dir que tots els individus neixen sent mascles, i esdevenen femelles posteriorment.

 

Es pot confondre?

Es pot confondre amb les espècies del gènere Pagellus, amb el qual els mabres estan emparentats. Tot i tenir un color semblant, no presenten les característiques ratlles fosques del mabre.

 

Curiositats

· Els individus adults són solitaris, esquius i tímids; no obstant, els juvenils solen acostar-se sense por als submarinistes. Podem atreure'ls si piquem a la sorra amb la mà oberta.

· Sovint trobarem individus parasitats, a dins de la boca i les cavitats branquials, pel poll de mar (Anilocra mediterranea).

· Els exemplars de més de 30cm són molt apreciats culinàriament.

 

Taxonomia

Filum: Chordata, Classe: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Sparidae, Gènere: Lithognathus

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB