|
Com és?
És un peix amb el cos allargat i cobert d’escames que pot arribar a mesurar uns 5 centímetres. Té un cap força punxegut (el més punxegut de totes les espècies del mateix gènere) i uns llavis protuberants. Tenen dents en diferents fileres. Tenen els ulls grans i amb tentacles fins i curts. Tenen un angle facial de menys de 60 º. Pel que fa a les aletes, tenen l’aleta dorsal partida en tres. La primera part té 3 radis espinosos, la segona té entre 14 i 16 radis espinosos i la tercera té entre 10 i 12 radis tous. En mascles en zel, observem el primer radi de la segona aleta dorsal que són més allargats. Pel que fa a l’aleta anal té 2 radis espinosos i entre 22 i 24 radis tous. Fora d’època de reproducció, tenen el cap de color gris amb trossos negres. En canvi, en mascles amb zel observem el cap de color negre. La coloració del cos és vermella i no té bandes verticals fosques, com és el cas d’altres espècies del mateix gènere.
On viu?
Són peixos costaners, freqüentment litorals, que busquen els fons rocosos, les esquerdes de les roques i zones d'escassa lluminositat; i es barregen amb les bavoses de mar, a les que s’hi assemblen en la coloració i de les que tenen els seus costums. És un habitant de les cavernes marines, on s’adhereix a les parets i al sostre. Viuen en profunditats entre 0 i 15 metres, ocasionalment en trobarem fins als 25 m. Es troba en la zona septentrional del Mediterrani.
Com s’alimenta?
S’alimenten de plàncton i petits animals que viuen al fons marí.
Com es reprodueixen?
En el Mediterrani l’època de festeig és entre l’abril i el juliol. Dipositen els ous al fons del mar controlats pel mascle. El mascle defensa el seu territori d’un metre quadrat aproximadament i conquista a les femelles que s’hi acosten amb saltets en zig-zag i les aletes esteses.
Es pot confondre?
Es confon fàcilment amb Lipophrys nigriceps per la seva coloració, però aquesta no té l’aleta dorsal partida en 3 parts diferenciades.
Curiositats
· Poden conservar-se en aquaris, però són molt delicats i difícils d’alimentar els primers dies, ja que mengen preses vives molt petites.
· És bastant fàcil acostar-se, rarament busquen un lloc on amagar-se davant la primera amenaça. En canvi, no sempre és fàcil de veure’ls en les escletxes de les roques que tant els hi agrada (s’han d’evitar els lots massa potents).
Taxonomia
Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Acinopterygii, Infraclasse: Actinopteri, Cohort: Clupeocephala, Ordre: Perciformes, Subordre: Blennioidei, Família: Tripterygiidae |
