Escull de coral dur al Mar Roig

La mala flotabilitat amenaça els esculls de coral

Gairebé un 50% dels esculls de coral que habitualment visiten els bussejadors al nord del Mar Roig mostren danys importants, trencament o fins i tot han mort. En canvi esculls propers sense presència de submarinistes mostren un impacte gairebé nul. Aquestes són les conclusions a que ha arribat un estudi d'un grup de científics del departament de Biologia Marina de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat de Viena, publicat a l'octubre a la revista científica "Marine Pollution Bulletin". L'estudi, a càrrec dels biòlegs Harald Hasler i Jörg Ott es va realitzar durant les campanyes de recerca que la Universitat de Viena organitza des de fa anys a la zona de Dahab, a la península del Sinaí. Es van escollir 8 esculls, tots ells d'accés exclusiu des de terra. Una meitat eren esculls on s'hi busseja amb freqüència, l'altra esculls poc o gens coneguts. Les anàlisis es van realitzar a dues fondàries, 3 metres com a part alta de l'escull i 12 metres com a zona on l'escull dona pas al fons sorrenc. En l'estudi s'ha analitzat a més l'impacte del sediment provocat pels bussejadors.

    En quant als danys sobre les colònies de coral, el 95% han estat les que creixen formant branques. Són les més fràgils però també les que presenten taxes de creixement més altes. En tot cas, en esculls molt freqüentats, a una fondària de 3 metres, s'han observat danys en gairebé un 50% del corall (mort parcial o total o trencament), percentatge que en els esculls poc o mai visitats no supera el 5%. A major fondària l'estudi demostra que l'impacte dels bussejadors és menor, tot i que a 12 metres, en els punts amb una alta presència de submarinistes, un 30% dels corals pateixen algun dany.
    Pel que fa al sediment, l'estudi dels científics austríacs afirma haver demostrat que en el punt d'entrada dels esculls molt freqüentats hi ha entre 3 i 4 cops més sediment que no pas a esculls verges. A 15 metres de distància del punt d'accés el sediment dels esculls populars és el doble del que es troba en altres punts menys coneguts i a 30 metres les xifres pràcticament s'igualen.
    Finalment segons l’estudi no s’ha pogut apreciar cap impacte sobre les comunitats de peixos herbívors i/o coral·lívors, però considera que a mig i llarg termini, els efectes sobre les comunitats coral·lines ha d’acabar afectant també als peixos que hi viuen.
    Les conclusions del treball suggereixen la necessitat d’una reducció o limitació de les immersions anuals en cada punt de busseig, a més de reclamar el reforç de l'educació ambiental, primer dels guies de busseig i després dels propis bussejadors recreatius. Els cursos i les primeres immersions recomanen que es realitzin en piscines o en zones sorrenques, on els corals no pateixin la falta d'experiència dels submarinistes novells. Els problemes de flotabilitat serien el factor principal que explicaria els danys sobre les comunitats coralines. Finalment suggereixen fins i tot la promoció d'esculls artificials com una forma de diversificar els punts de busseig i repartir l'impacte que provoquen els milers de submarinistes que cada any visiten la zona.