Costa Brava Nord: el Cap de Creus

La màgica península del cap de Creus és la punta més oriental de la península Ibèrica. Es tracta d’un escenari singular en el qual els Pirineus s’enfonsen espectacularment en la Mediterrània, penetrant en el mar uns 10 km respecte a la línia general del litoral. La costa ofereix, així, una bigarrada successió de badies, cales, puntes, penya-segats rocosos, esculls i illots. També hi són presents petites platges, normalment de còdols i pedres, encara que n’hi ha alguna de sorra. Tradicionalment, aquest litoral es divideix en dos sectors: el tram de Roses a la punta del Cap de Creus, conegut com a Mar d’Avall, i el que va des de la punta del Cap de Creus al Port de la Selva anomenat Mar d’Amunt.

Al Nord de la badia de Roses, la costa plana dóna lloc a uns importants espadats que continuen per sota la superfície del mar. Els fons ofereixen una gran diversitat d’hàbitats per als organismes marins, fet que permet una extraordinària riquesa submarina, destacant els paisatges coral·lígens i les praderies de Posidònia. D’altra banda, el Golf de Roses ha estat l’escenari de diversos naufragis al llarg de la història. Dels seus fons fangosos han estat arrencats àmfores, rodes de timó i d’altres restes arqueològiques per part dels pescadors.

La simple navegació prop dels penya-segats és motiu suficient per justificar la nostra visita sota la superfície. Les parets verticals es desplomen fins al fons, emmarcades pel blau intens del mar i coberts pels colors vermells i grocs de les gorgònies (Paramuricea clavata).