Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 05. Esponges » Agelas oroides es / en

Nom científic: Agelas oroides

(Schmidt, 1864)

Nom comú: Cat: Esponja taronja lobulada; Cast: Esponja amarilla; Ang: Maltese sponge, Orange crater sponge; Fr: Agelas orangée; Al: Hornschwamm

Grup: 05. Esponges

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària: Fins a 50 m

Mides: Fins a 20 cm

Com és?

És una esponja marina de color groguenc o taronja amb forma lobulada, asimètrica i de contorns irregulars. Els lòbuls tenen una mida d’uns 15-20 centímetres i poden arribar a uns 10cm d’alçada. Són animals filtradors amb un sistema de porus i conductes pels quals fan passar l’aigua i l’expulsen. En el punt de contacte entre els lòbuls trobem unes obertures circulars (òsculs) clarament visible d’uns 0,5 a 10 mil·límetres. Té una consistència poc esponjosa, més aviat dura, però és una mica flexible al tacte. La seva estructura està composta d’espongina i espícules. L’espongina és un tipus de col·lagen que aporta flexibilitat i les espícules son estructures microscòpiques  comunes a moltes espècies d’esponges (però amb diferents formes) que formen l’esquelet de l’esponja i és, també, una defensa contra els depredadors, que són pocs gràcies a aquestes espícules tenen diferents graus de toxicitat. No tenen teixits ni òrgans ni sistema nerviós (és l’únic animal que no en té) i les podem trobar en grups abundants en contacte directe entre exemplars.

 

On viu?

És l’única espècie d’esponja endèmica del Mediterrani, tot i que el gènere Agelas està present a altres parts del món, preferentment en zones tropicals i també al Mar Roig i Oceà Índic. Es troba en profunditats entre 15 i 50 metres i es desenvolupa millor en zones de corrent riques en microplàncton i bacteris. Es desenvolupa sobre superfícies rocoses i dins de cavitats, esquerdes o coves, preferiblement en zones de penombra.

 

Com s'alimenta?

És un animal filtrant, es nodreix de plàncton de petit tamany i bacteris en suspensió. No té boca ni aparell digestiu, la seva digestió és intracel·lular. Filtra l’aigua que entra per uns petits porus en forma d’estrella fins als seus canals inhalants (que no es veuen a ull nu) i, com tampoc té sistema excretor, els elements que ja no necessita els expulsa a través dels canals exhalants i fins als òsculs (que correspon als orificis que podem veure a diferents llocs de l’esponja. Tenen una important capacitat filtradora en relació a la seva mida, ja que poden arribar a filtrar bastants litres d’aigua al dia. Pot allotjar bacteris simbiòtics que no són digerits, al contrari que aquells bacteris presents al flux de partícules que l’esponja filtra permanentment. Aquest flux li permet nodrir-se i retenir partícules alimentaries vives o mortes, en una mida que no entra en competència amb altres organismes com per exemple el zooplàncton ja que aquest filtra elements més grans.

 

Com es reprodueix?

Com la resta de la classe Demospongiae pot ser hermafrodita i té reproducció sexual. A més pot reproduir-se de forma asexual ja que totes les seves cèl·lules tenen el potencial de fer-ho fins i tot a partir de fragments de l’animal. Les esponges emeten en el moment de la reproducció les gàmetes (cèl·lules sexuals com els nostres òvuls i/o espermatozous) directament a l’aigua. La fecundació té lloc de forma aleatòria i dóna lloc a un ou del que neix una larva ciliada (Parenchymela), que després d’un temps de nedar es fixa al lloc on es desenvoluparà una nova esponja mascle o femella.

 

Es pot confondre?

En principi no és gaire fàcil de confondre però es podria arribar a confondre amb altres esponges de color taronja o amb tonalitats similars, com la Crambe crambe (Schmidt, 1862) que es diferencia per no ser tan globular i tenir una tonalitat més vermella, la Spirastrella cunctatrix (Schmidt, 1868) però aquesta és incrustant i es pot observar una mena conductes en forma de vena molt característics, la Dictyonella incisa (Schmidt, 1880) però aquesta és menys globular o la Haliclona (Halichoclona) fulva que té molts foradets petits a diferència de l’Agelas oroides (Topsent, 1893). També amb Axinella verrucosa o Aplysina cavernicola però aquestes són més tubulars.

 

Curiositats

· Algunes espècies Agelas tenen una mínima capacitat de moviment.

· El gènere Agelas té descrites 36 espècies. Dins de les investigacions per trobar nous components bioactius a les esponges, es posa especial atenció en les espècies del gènere Agelas com a productores de molècules interessants per a la ciència.

· Els extractes d’Agelas oroides produeixen diversos metabòlits purs i alguns complexos d’àcids grassos, útils en la investigació de nous tractaments antimicrobians contra bacteris patogènics.

· El compost més actiu i abundant és l’oroidina, amb el que s’han fet assajos que inhibeixen el desenvolupament de bacteris de la pròpia esponja i el seu entorn.

· També conté esterols, incloent un rar esterol marí.

· Les espècies filtrants com les esponges són biofiltres efectius que poden mitigar el risc de malalties pels humans, reduint la transmissió al eliminar patògens de l’aigua. La importància de les espècies filtrants augmenta amb el canvi climàtic, ja que aquest suposa un increment de temperatura mitjana de l’aigua i això facilitarà la presència de bacteris i patògens.

· L’Agela oroides no experimenta variacions importants entre estacions, llocs o profunditats, però sí els seus extractes, el que podria suposar una influència de l’entorn. Es reporta una disminució parcial del volum durant l’hivern, possiblement deguda a la reducció del volum de filtració per la major quantitat de sediment disponible en aquesta època.ç

· En general, les esponges més petites creixen més ràpid que les grans.

· Les esponges apareixen al registre fòssil de fa més de 500 milions d’anys.

·  En un principi les esponges van ser considerades plantes, però posteriorment es van classificar com animals al veure la seva activitat de filtració activa mitjançant canals.

·  Les esponges tenen toxines i antibiòtics contra els depredadors. Alguns d’aquests compostos s’estan estudiant per a la seva aplicació en fàrmacs.

 

Taxonomia

Fílum: Porifera, Classe: Demospongiae, Subclasse: Heteroscleromorpha, Ordre: Agelasida, Familia: Agelasidae, Gènere: Agelas

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB