» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 17. Eriçons i cogombres » Arbacia lixula es / en

Nom científic: Arbacia lixula

(Linnaeus, 1758)

Nom comú: Cat: Garota negra; Cast: Erizo negro; Fr: Oursin noir, oursin mâle; It: Riccio di mare; Eng: Black sea urchin; Al: Schwarzer Seeigel

Grup: 17. Eriçons i cogombres

Tipus paisatge: Immersió en sorra, Immersió en praderia

Fondària: Fins a 40m

Mides: Fins a 8cm

Com és?

Eriçó de color negre que acostuma a fer de 5 a 8 centímetres de diàmetre, i aproximadament 12cm incloent les punxes, de forma abombada i només aplanat per la regió basal. Les punxes són de color negre intens i llargues, pràcticament de la mateixa longitud que el diàmetre de l'esquelet, disposades de manera densa i uniforme. L'obertura oral és amplia amb el peristoma molt gran i nu. Té tubercles primaris nombrosos i disposats en sèries múltiples en la zona interambulacral i en sèries dobles en la zona ambulacral. Posseeix 3 parells de porus ambulacrals a cada placa i els podis aborals sense suctors.

 

On viu?

Viu en substrats rocosos en la zona intermareal, on viu dins d'esquerdes i entre roques, i en els fons somers infralitorals on es troben les algues calcàries. Se'l pot trobar junt amb Paracentrotus lividus. La seva distribució abarca el Mar Mediterrani, la costa Atlàntica d'Espanya i Portugal i l'oest africà, les Illes Canàries, Madeira, les Azores i pràcticament la totalitat de la costa de Brasil.

 

Com s'alimenta?

És fitòfaga i s'alimenta bàsicament d'algues calcàries.

 

Com es reprodueix?

És una espècie dioïca i es reprodueix per fecundació externa entre desembre i gener.

 

Es pot confondre?

Es pot confondre amb la varietat de color negre de Paracentrotus lividus, però Arbacia lixula presenta un color més mat, amb les punxes més llargues i distribuïdes de manera més uniforme, amb 4 plaques en el periprocte, mentres que Paracentrotus lividus té menys punxes, una mica més curtes i distribuïdes de manera més desordenada, amb les plaques ambulacrals aborals amb cinc parells de porus i el periprocte format per més de 4 plaques grans. Els exemplars joves també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus, tot i que en el cas d'Arbacia lixula, aquesta no té braços suctors a la part superior del cos.

 

Curiositats

· Pot formar colònies nombroses en les zones de roques rodades someres.
 
· Els exemplars joves es troben sota les pedres.
 
· No perfora les roques ni es pot recobrir de closques o pedres per a camuflar-se com ho fan altres eriçons perquè no té suctors als podis aborals (la part superior del cos).
 
· Fins fa poc, els reclutes (individus molt petits) d'aquesta espècie eren catalogats com a una espècie diferent, Arbaciella elegans. Un estudi del 2011 va revelar que es tractava d'una equivocació.

 

Taxonomia

Filum: Echinodermata, Classe: Echinoidea, Ordre: Arbacioida, Familia: Arbaciidae, Gènere: Arbacia

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB