|
Com és?
És un peix força pelàgic (neda constantment, no es queda aturat al fons) que es troba normalment a prop de la costa, en ports, bancs de sorra o a les roques, d'entre 70 i 90 cm en l'edat adulta. Té el cos allargat i fusiforme, amb el morro lleugerament enfonsat fins a l'altura de l'ull. Té les aletes dorsals separades i d'una longitud molt similar. Té una taca fosca i difosa a la part superior de l'opercle (on estan les brànquies) que és més visible en individus joves i pot mancar en els adults. El cos és de color gris, més clar a la part ventral i amb irisacions de color verd o daurat a la part dorsal. La aleta anal és quasi tan llarga com la 2a aleta dorsal i té una cua lleugerament bifurcada. Els individus joves acostumen a presentar un motejat negre al llom que desapareix en els adults, i se solen agrupar en bancs. Quan creixen, se separen del banc i es tornen solitaris.
On viu?
Viu a les zones costaneres, sobretot a l'estiu. Sobre els bancs de sorra o les roques, i a prop dels ports i desembocadures dels rius.
Com s'alimenta?
És un depredador i té una dieta molt variada, des de crustacis, o cucs marins fins a eriçons o peixos més petits.
Com es reprodueix?
És una espècie dioica (hi ha mascles i femelles), i arriba a la maduresa sexual als 2 o 3 anys en el cas dels mascles o entre els 3 i els 5 anys en el cas de les femelles. A les aigües més fredes de l'Atlàntic, tant mascles com femelles triguen alguns anys més a arribar a la maduresa sexual. L'època de reproducció té lloc durant l'hivern, des de novembre fins al març, amb el seu màxim durant el gener. Les femelles realitzen les seves postes que posteriorment els mascles s'encarreguen de fertilitzar alliberant-hi a sobre el seu esperma.
Es pot confondre?
Es podria confondre amb una espècie molt propera, com és el Dicentrarchus punctatus (Bloch, 1792), però es diferencien en el fet que aquesta espècie presenta la taca de l'opercle molt més definida (no difosa) i taques negres sobre el llom en individus adults, que en Dicentrarchus labrax (Linnaeus, 1758) es presenten només en individus juvenils.
Curiositats
Es tracta d'una espècie molt resistent que pot sobreviure en condicions molt variables, podent resistir temperatures de l'aigua de fins a 2 ºC o 32 ºC (tot i que deixa d'alimentar-se per sota dels 7ºC), resistint també salubritats molt més baixes que la del mar, fet que li permet remuntar els rius a la recerca d'aliment.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Classe: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Sub-ordre: Percoidei, Família: Moronidae, Gènere: Dicentrarchus |
