|
Com és?
És un nudibranqui de color blau fosc a la base, amb unes línies blanques i grogues que recorren el cos longitudinalment en els individus adults, les quals poden donar una imatge de xarxa irregular o trencada. Els juvenils tenen tres línies dorsals. El marge de la superfície dorsal té una banda groga o ataronjada, irregular, i una altra de paral·lela, de color blau més clar. Presenta uns rinòfors curts i gruixuts (estructures corresponents al segon parell d'antenes modificades com a òrgans olfactius), situats a la part anterodorsal de l'individu, formats per 25 o 28 lamel·les de color blau grisós amb una línia blanca a la part exterior, i 6 o 8 brànquies del mateix color que els rinòfors. El peu és estret, sobresortint a la part posterior en forma de cua.
On viu?
El podem trobar des de la Bretanya francesa al Marroc i al Mediterrani, a Cap Verd, les illes Canàries i a les Açores. És freqüent observar-lo damunt d'algues calcàries de la cornisa superficial o del coral·ligen. És una espècie pròpia de l'infralitoral i la trobem a partir dels 2 metres de profunditat fins als 25 metres. També es pot trobar a les praderies de Posidonia oceanica.
Com s'alimenta?
S'alimenta d'esponges dels gèneres Ircina, Spirastrella o Dysidea (Dysidea fragilis). És habitual trobar l'organisme allà on s'alimenta.
Com es reprodueix?
Són individus hermafrodites, actuen alhora de mascles i femelles. Per mitjà de la còpula, es posicionen "enganxats" i en sentit oposat, de manera que es produeix l'intercanvi d'esperma que té com a resultat una fecundació recíproca. Això es duu a terme en els mesos de primavera i estiu. La posta la fan en una mena de cintes d'ous que, un cop eclosionats, esdevindran larves que formaran part de la comunitat del zooplàncton, i més tard aniran a parar al fons per tornar a ascendir en forma de juvenils en ple procés de creixement.
Es pot confondre?
A vegades es poden confondre els juvenils amb una altra espècie del mateix gènere, Felimare picta, però es poden diferenciar pel to grisós de les brànquies i els rinòfors, i per la presència d'una línia blanca en aquests. Com a observació, en una mateixa espècie es poden trobar diferents variacions de color, cosa que només significaria que es troben en diferents fases de creixement.
Curiositats
· Rep diferents sinònims: Glossodoris gracilis, Hypselodoris gracilis i Chromodoris villafranca.
· El gènere Felimare és força nou. De fet abans tots aquests nudibranquis se'ls coneixia com a Hypselodoris.
· Tot i la seva aparent indefensió davant els depredadors, disposen d'una sèrie de mecanismes de defensa com pot ser la seva coloració críptica (que avisa del seu mal gust o de la seva toxicitat, o simplement d'altres espècies no tòxiques aprofiten per evitar ensurts), la seva gran velocitat de natació quan es veuen en perill donat el seu peu ben desenvolupat per a la locomoció (impulsada per ones de contracció de la musculatura), i per la presència en molts d'ells d'unes glàndules cutànies productores d'àcid sulfúric o altres substàncies perilloses que fan que siguin refusats pels seus predadors, en especial peixos.
· Sembla que el nom d'aquesta espècie és a causa de que aquests individus es van pescar prop de la ciutat francesa de Villefranche-sur-mer.
Taxonomia
Fílum: Mollusca, Classe: Gastropoda, Ordre: Nudibranchia, Família: Chromodorididae, Gènere: Felimare |
