|
Com és?
És un mol·lusc sense closca que pot arribar a mesurar uns 9 centímetres de longitud. Té un cos allargat i de secció quadrangular, en el qual es disposen de 10 a 12 parells d’apèndix amb ramificacions al voltant de la zona dorsal. Els rinòfors tenen forma d’arbre i estan proveïts d’una beina, típic d’aquest grup. El vel de la boca també és característic per ser gran, i, a més, té dos lòbuls i estructures en forma de dits. D’altra banda, presenta petits tubercles vorejats d’una línia negra que, tot plegat, donen un aspecte de xarxa sobre tot el cos. Pel que fa al seu patró de coloració, aquest varia segons el creixement; així, els individus joves acostumen a ser d’un color blanquinós molt translúcid, mentre que els individus adults adquireixen des de colors ataronjats molt clars fins a tonalitats vermelloses més fosques i amb taques blanques.
On viu?
Es pot veure sobre els sediments del fons, sobretot a llocs poc il·luminats, però majoritàriament se’l troba sobre gorgònies i zones coral·lígenes, allà on creix el corall. Els individus adults tenen hàbits nocturns i s’amaguen sota les roques i dins les escletxes durant el dia, encara que a aigües tèrboles sense gaire llum se’ls pot trobar a qualsevol hora del dia. Des de sempre que se’ls s’ha considerat com una espècie endèmica de la Mediterrània, però estudis recents han demostrat la seva presència en aigües de Portugal, Madeira i Azores.
Com s’alimenta?
A la Mediterrània se’l sol associar als coralls Alcyonium palmatum, Alcyonium acaule, Eunicella sp, Leptogorgia sarmentosa i Paramuricea clavata, dels quals s’alimenta. S’estableix, així, una forta relació depredador-presa. S’estudia la possibilitat que els seus hàbits alimentaris poguessin anar canviant a mesura que l’animal creix, mostrant preferències per diferents espècies de coralls a diferents etapes de la seva vida.
Com es reprodueix?
Els nudibranquis són hermafrodites, és a dir, presenten els dos sexes, el masculí i el femení, i duen a terme la fecundació creuada. Les postes poden contenir milions d’ous i les larves acostumen a ser planctòniques.
Es pot confondre?
No existeixen referències sobre la seva possible confusió amb altres espècies. No obstant això, el seu aspecte i color són molt característics i pot assolir un tamany bastant considerable.
Curiositats
· Quan són molestats, ràpidament es desenganxen del substrat en el qual estan fixats i comencen a nedar, movent el cos de forma brusca i amb una dansa molt particular i característica de l’espècie
· L’etimologia del gènere Marionia fa referència a Antoine-Forturó Marion (1846-1900), zoòleg francès i professor de la Universitat de Marseille. L’epítet específic blainvillea està dedicat a Henri Marie Ducrotay de Blainville (1778-1850), professor del Museu de París.
Taxonomia
Fílum: Mollusca, Subfílum: Conchifera, Classe: Gastropoda, Subclasse: Opistobranchia, Ordre: Nudibranchia, Subordre: Dendronotacea, Família: Tritoniidae, Gènere: Marionia
|
