» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 17. Eriçons i cogombres » Paracentrotus lividus es / en

Nom científic: Paracentrotus lividus

(Lamarck, 1816)

Nom comú: Cat: Garota de roca, eriçó de roca; Cast: Erizo de mar común, castaña de mar; Eng: Rock sea-urchin; Fr: Oursin pierre, Châtaigne de mer; It: Riccio di mare comune; Al: Steinseeigel

Grup: 17. Eriçons i cogombres

Tipus paisatge: Immersió en praderia, Immersió poc fonda

Fondària: Fins a 30m

Mides: Fins a 8cm

Com és?

Espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. Cada placa ambulacral te cinc o sis parells de porus disposats en arc. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.

 

On viu?

Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves, que engrandeix en créixer. Excava forats a les roques toves per protegir-se dels corrents utilitzant les seves dents de ràpid creixement.

 

Com s'alimenta?

És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.

 

Com es reprodueix?

Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.

 

Es pot confondre?

Comparteix hàbitat amb Arbacia lixula (Linnaeus, 1758), que és més fosca, més aplanada i que te les espines proporcionalment més llargues. A més, es diferencia en tenir una àrea desproveïda d'espines al voltant de la boca. Els exemplars juvenils també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus.

 

Curiositats

· Cada any entre gener i març aproximadament s'organitzen les garoinades a la costa catalana, l'objectiu de les quals és l'espècie Paracentrotus.

· Popularment les epècies Arbacia lixula i Paracentrotus lividus sovint se les ha considerat com la mateixa espècie, fins al punt que encara se senten afirmacions errònies que mantenen que A.lixula seria el mascle de l'espècie i P.lividus la femella. Un error reforçat pel fet que les gònades de les garoines que es mengen durant la garoinada, són les de Paracentrotus. Popularment es pensava que si una garoina estava farcida d'ous (les gònades inflades en l'època de reproducció de Paracentrotus), aquestes garoines havien de ser les femelles.

 

Taxonomia

Filum: Echinodermata; Classe: Echinoidea; Subclasse: Euechinoidea; Ordre: Diadematidae; Família: Echinidae; Gènere: Paracentrotus

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB