|
Com és?
És un mol·lusc sense closca, de forma aplanada i circular, amb taques marronoses fosques irregulars distribuïdes a l’atzar per tot el seu cos. Pot mesurar entre 5 i 15 centímetres de llargada en estat de repòs. Presenta una corona de 6 a 9 brànquies tripinnades d’un 1 cm de longitud a la part posterior de la zona dorsal envoltant l’anus. A sobre del cap hi ha un parell de rinòfors amb làmines sense ramificar. Al ventre té el peu, que és molt estret i no arriba a veure’s perquè està amagat sota el mantell. Tota la superfície superior del cos està recoberta de protuberàncies més o menys còniques que li donen una textura granulosa i aspra.
On viu?
És freqüent a la costa atlàntica i a tota la Mediterrània, des de les aigües més superficials fins als 50 metres de profunditat, sobretot a llocs ombrívols poc il·luminats. Té preferència per viure en petits grups allà on hi ha esponges, concretament a l’esponja Petrosia ficiformis, de la qual s’alimenta.
Com s’alimenta?
Es nodreix bàsicament de l’esponja Petrosia ficiformis mitjançant l’acumulació de petroformines a les seves glàndules digestives. Aquests productes químics provenen de l’esponja i, una vegada emmagatzemats, poden ser utilitzats pel nudibranqui com a sistema de defensa química. D’aquesta manera s’estableix una relació entre depredador i presa. També es pot trobar a vegades sobre Haliclona fulva, de la que també es podria alimentar.
Com es reprodueix?
El període de reproducció es comprèn entre els mesos de maig i agost. Aquests animals són hermafrodites, és a dir, presenten els dos sexes, el masculí i el femení, i duen a terme la fecundació creuada. Les postes, que formen una espiral de color blanquinós, poden contenir milions d’ous i les larves resultants passen primerament per una fase planctònica per donar lloc finalment a gasteròpodes joves.
Es pot confondre?
Gràcies a la seva coloració característica, al Mediterrani no presenten similituds amb cap altre organisme i generalment són fàcils de distingir.
Curiositats
· Tot i que en bibliografia antiga es pot trobar aquesta espècie com a Discodoris atromaculata, aquest nom avui en dia ja no és l'acceptat.
· L'epítet específic, “atro-” prové del llatí "ater" que vol dir “negre”, i “maculata” prové de "maculatus" que significa “tacat”.
· La seva coloració es coneix amb el nom de disruptiva, ja que permet el camuflatge de l’animal, de forma que es confon amb l’entorn.
· Tant les brànquies com els rinòfors són òrgans retràctils que presenten sensibilitat a la pressió de les onades, de forma que s’escurcen davant de qualsevol pertorbació i només tornen a la seva longitud inicial de forma molt lenta.
· Té la capacitat de perdre part del mantell en situacions de perill, encara que el seu principal sistema de defensa és la protecció per part de petites espícules situades a l’interior del mantell, a més del camuflatge per la seva coloració.
· Fa relativament poc s’ha comprovat que les secrecions del mantell no són perilloses ja que el seu pH és neutre.
· És la mascota del CIB!
Taxonomia
Fílum: Mollusca, Clase: Gastropoda, Subclase: Opistobranchia, Ordre: Heterobranchia, Subordre: Doridina, Superfamília: Eudoridoidea, Familia: Discodorididae, Gènere: Peltodoris
|
