|
Com és?
La salpa (Sarpa salpa (Linnaeus, 1758)) té el cos allargat ovalat i comprimit lateralment amb el cap petit i el musell obtús i la boca terminal petita. Aquesta té una petita filera de dents incisives en totes dues mandíbules. Els ulls són mitjans i grocs. És un peix que arriba com a màxim als 50 centímetres de mida, tot i que acostumen a estar entre els 25-30 cm. La seva coloració és verdosa - platejada amb de 10 a 12 bandes daurades longitudinals, amb una taca negra en el punt d'inserció de les pectorals. Té escates mitjanes per tot el cos i una línia lateral alta i gairebé paral·lela al perfil dorsal.
On viu?
La distribució de la salpa va des del Cantàbric a Serra Lleona. Per tota la costa oest d’Àfrica també en podem trobar així com el Mediterrani. És un peix molt freqüent a substrats rocosos i de sorra de la costa encara que també es troba fins a profunditats de 70 metres, sota la franja infralitoral on abunden les poblacions de Cystoseira abies-marina (S.G. Gmelin) C.Agardh que formen part de la seva dieta. També pot trobar-se a praderies de Posidonia, Zostera o Caulerpa. Es mou en petits grups en aigües relativament tranquil·les i de poca fondària.
Com s'alimenta?
Bàsicament són herbívors encara que admet l’aliment carnívor. Els exemplars joves s'alimenten dels petits invertebrats que es troben entre les algues. Els adults, en canvi, s'alimenten exclusivament de plantes i algues com Posidonia oceanica, Caulerpa prolifera, Zostera marina o Cystoseira.
Com es reprodueix?
La salpa és un peix ovípar, amb una posta a la tardor i una altra a la primavera. Són hermafrodites proteràndrics i per tant a un cert moment de la seva vida canvien de sexe i es converteixen en femelles. La reproducció té lloc a la primavera (entre març i abril) i entre setembre i novembre. Apareixen juvenils al maig i juny i, novament, a l'octubre i novembre. Els ous i les larves es troben lliures formant part del zooplàncton.
Es pot confondre?
Difícil de confondre per la seva coloració característica.
Curiositats
· Pel seu caràcter vegetarià no és una presa habitual dels aficionats a pescar, ja que ho acostumen a fer amb esquers d’origen animal, i la salpa no es veu atreta. A més aquesta característica el fa estar més diferenciat de la resta d’espàrids. La boca també és diferent a causa de la seva dieta.
· Per tant són animals comestibles, però a l’estiu poden resultar tòxics per alimentar-se de l’alga Caulerpa prolífera (Forsskål) J.V. Lamouroux. Per això normalment se'ls descarta durant tot l'any.
· Si fas una immersió pots veure’l acompanyat molt sovint de llises i membres del gènere Diplodus.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Subfilum: Vertebrata, Infrafilum: Gnathostomata, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Subordre: Percoidei, Família: Sparidae, Gènere: Sarpa |
