|
Com és?
Scorpaena notata té el cos robust, no gaire llarg i comprimit lateralment. Cap gran amb una depressió a la zona on acaben els ulls, que són molt grans i de forma arrodonida (és l’espècie de la família que té l’ull més gros). La boca és ampla i una mica obliqua, amb les mandíbules prominents (sobretot la inferior) recobertes de dents petites. En el cap no presenta gaires espines, les que hi ha formen unes crestes als marges orbitaris i les galtes. Pot tenir petits tentacles filiformes sobre els ulls i els orificis nasals. L’aleta dorsal està separada en dues parts, la primera té 12 radis espinosos i la segona té 9-10 radis tous. Les aletes pectorals són amples i tenen 17-19 radis tous. L’aleta anal té 3 radis espinosos i 5-6 tous. Les aletes ventrals són molt anteriors i l’aleta caudal és arrodonida. Escames grans tubulars recobrint tot el cos excepte el cap, el pit i la base de les aletes pectorals. Menys de 50 a la línia lateral. Coloració vermell/brunenc, marró violaci o rosaci. Presenta una taca clara al principi de l’aleta dorsal, taques irregulars i fosques a les aletes anal i caudal i una taca negre situada als últims radis espinosos de l’aleta dorsal. Longitud de 10-18 cm, el més petit de la família.
On viu?
Viu en fons rocosos entre 30 i 200 m, però pot trobar-se fins a 700 m, sovint a les coves. Pot viure també en prats marins litorals. Viu immòbil al fons (bentònic) i, quan és molestat, es desplaça ràpidament i a curta distància i torna a quedar-se quiet. És solitari.
Com s'alimenta?
Caça durant el vespre, quedant-se a l’espera. S’alimenta de crustacis, sobretot gambes, mol·luscs i petits peixos (blènnids i gòbids). És molt voraç.
Com es reprodueix?
Es reprodueix durant la primavera. Pon els ous en masses gelatinoses.
Es pot confondre?
Sí, amb Scorpaena maderensis, que té l’espai entre els ulls poc excavat i les aletes pectorals més petites, però dos barbillons blancs sota la mandíbula; amb Scorpaena porcus perquè cap d’ells presenta lòbuls al mentó, però aquest té les escames petites i molt nombroses.; i amb Scorpaena loppei Cadenat, 1943, que presenta cresta longitudinal a la mandíbula superior.
Curiositats
· Els radis espinosos estan connectats a glàndules verinoses que poden provocar un gran dolor, inflamació i inclús febre. Com més gran és el peix, la picada és més verinosai perillosa (sobretot en els nens i nenes). El verí segueix sent actiu durant molt de temps després de la mort.
· Quan és excitat aixeca les espines de les aletes i dels opercles. De nit és més actiu que de dia. Pot ser pescat accidentalment, però no té valor gastronòmic.
Taxonomia
Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Actinopterygii, Ordre: Scorpaeniformes, Família: Scorpaenidae. |
