|
Com és?
Peix de cos, allargat, aplanat lateralment i fusiforme, amb el dors més prominent que el ventre. Té un color gris blavós a la part superior, blanc platejat a la part inferior, i una franja lateral verda en els espècimens juvenils i daurada en els adults. Els joves, a més, presenten franges verticals fosques. Té dues aletes dorsals, la primera més baixa que la segona, i tant la segona aleta dorsal com l'aleta anal, tenen el primer radi més llarg. Les aletes pectorals són més curtes que les ventrals, i té una aleta caudal forcada i molt potent, amb el peduncle estret. Pot arribar a fer més d'un metre i pesar més de 50 quilos.
On viu?
Viu a gairebé tot el Mediterrani (excepte Adriàtic i Mar Negre) i també a la zona càlida i temperada de l'Atlàntic. Durant l'estiu, s'apropa a les costes rocoses, mentre que a l'hivern migra a major fondària per tal de fugir de les baixes temperatures superficials. Tot i ser una espècie pelàgica, sol nedar prop del fons, a entre 20 i 70 metres de fondària.
Com s'alimenta?
Voraç caçador, s'alimenta de petits peixos com sardines i castanyoles, de cefalòpodes o crustacis.
Com es reprodueix?
Es reprodueix a finals de l'estiu. Els ous són pelàgics, i els alevins, que s'anomenen col·loquialment fulles d'olivera, es poden trobar sota la protecció d'objectes flotants o de meduses. Els exemplars juvenils (anomenats verderols) formen bancs molt nombrosos, i apareixen, també sota objectes flotants, o en bancs d'altres peixos. Els adults són solitaris.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb el gènere Caranx (tot i que aquest té el front més prominent i les aletes pectorals més llargues), i amb la Serviola de Guinea (Seriola carpentieri), que és pràcticament igual que la S.dumerili i que, tot i ser oriünda de l'Atlàntic, també ha estat observada al Mediterrani.
Curiositats
· L'estratègia de caça dels exemplars juvenils de Serviola és molt interessant: Es barregen entre els grups de saupes (Sarpa salpa), un peix herbívor i inofensiu, per tal de poder acostar-se als bancs de peixos petits sense provocar la seva fugida. Quan ja són prou a prop del banc de peixos, sorgeixen tots alhora d'entremig de les saupes, atacant el màxim nombre de peixos possible. Tot seguit, procedeixen a devorar els exemplars morts o ferits.
· Quan el trobem fent submarinisme, sol acostar-se en línia recta cap a nosaltres, encerclant-nos amb curiositat.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Classe: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Carangidae, Gènere: Seriola |
