» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Sphyraena sphyraena es / en

Nom científic: Sphyraena sphyraena

(Linnaeus, 1758)

Nom comú: Cat: Espet. Cast: Espetón, barracuda. Eusk: Barrakuda europar. Eng: Great barracuda, european barracuda. Po: Bicuda. Fr: Brochet de mer. It: Luccio di mare

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió en aigües obertes

Fondària: De 5 a 100m

Mides: Fins a 100cm

Com és?

Té el cos allargat, lleugerament comprimit i escatós amb una aleta caudal molt escotada. Té un musell llarg i punxegut, la boca gran i horitzontal amb la mandíbula inferior una mica prominent. És de color gris blavós, verdós o bru al dors superior. El ventre és més platejat i els adults mostren al dors entre 22 a 24 bandes fosques.

 

On viu?

Viu al litoral, des de 5 a 100 metres, molt comú a fons arenosos. Els joves són gregaris amb grups de fins i tot 100 individus mentre que els adults són majoritàriament solitaris. Els bancs es mouen sobre formacions rocoses submergides i sobre vaixells enfonsats amb formacions en patrulla o en cercles. Podem trobar-ne a l’Atlàntic des de Biscaia a Angola, amb Canàries, Açores i Madeira. A l’oest des de les Bermudes a Brasil. També al Mediterrani i al Mar Negre.

 

Com s'alimenta?

Els espets s’alimenten de molta varietat de peixos, des de sardines, agulles... també pops i gambetes. El seu comportament afavoreix la seva tècnica de caça. Al nedar prop de la superfície té una bona vista “aèria”. Això li permet que, en veure una presa, espera a que estigui distreta i la segueix a tota velocitat. Trosseja la presa en trossos grans i s’allunya per tornar i nedar en cercles per menjar-se les restes. Una de les preses preferides són les que descansen al fons.

 

Com es reprodueix?

L’espet es reprodueix entre els mesos de juny i setembre al Mediterrani, quan les aigües comencen a posar-se tèbies. Ho fan a poca profunditat, on s’agrupen per expulsar els òvuls i espermatozoides en una àrea on els ous planctònics fecundats són portats per la corrent. Aquest fet fa que l’espet pugui distribuir-se molt fàcilment. Quan els juvenils surten de l’ou, la vegetació els serveix de refugi a aigües costaneres. La maduresa sexual arriba entre els 2 i 3 anys en els mascles i entre els 3 o 4 anys en les femelles. Finalment quan creixen els individus s’aventuren a mar obert.

 

Es pot confondre?

Es confon molt freqüentment amb un parent molt proper, la Sphyraena viridensis Cuvier, 1829 que no té escates a les galtes. També es pot confondre amb la barracuda tropical, la Sphyraena barracuda (Edwards, 1771). En aquest últim cas la diferència es basa en que l'espet és molt més petit en mida, ferocitat i qualitats esportives.

 

Curiositats

· L’espet és un depredador que fa tanta por com els taurons, fins el punt que molts dels accidents que semblen de taurons son produïts per ells.

· Aquests peixos més típics d’aigües tropicals van entrar al Mediterrani pel Mar Roig amb la construcció del canal de Suez.

· Son peixos que es pesquen amb relativa facilitat i constitueixen una part molt important de la pesca esportiva de les nostres costes, tot i que la seva carn no es de les més apreciades.

 

Taxonomia

Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Actinopterygii, Infraclasse: Actinopteri, Cohort: Clupeocephala, Ordre: Perciformes, Família: Sphyraenidae

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB