|
Com és?
És un mol·lusc gasteròpode tubiforme de la família Vermetidae, de 15 cm de llargada, de 10-15 mm de diàmetre i de secció circular. La seva closca vermiforme recorda als tubs calcaris d’alguns anèl·lids marins. La forma de la seva closca és bàsicament irregular, amb una tendència, però, a espiralitzar-se. Són organismes sèssils que posseeixen uns dipòsits tubulars modelables a la superfície de fixació. Tenen una obertura a la part superior anomenada estoma, el qual no presenta opercle, tret característic d’aquest gènere. La superfície externa és estriada i està revestida de línies espirals de granulació fina amb bonys transversals. El peu no té sola reptant. El seu color comprèn des del groguenc-grisós al vermellf fosc.
On viu?
Se’l sol trobar fixat a substrats durs, així com a roques o a altres closques, formant colònies, entre la zona intermareal i l’infralitoral, fins als 50 metres de fondària. La seva distribució comprèn tota la Mediterrània amb una abundància relativament alta. En general és una espècie bastant comuna.
Com s’alimenta?
La majoria dels membres d’aquesta família s’alimenten de plàncton mitjançant l’emissió de filaments mucosos a través del seu estoma. Aquests filaments són segregats per unes glàndules mucoses especialitzades, de forma que els microorganismes pelàgics queden atrapats en una xarxa de mucus.
Com es reprodueix?
Són hermafrodites amb alternança de sexes, és a dir, la majoria d’individus són, primerament, mascles i, posteriorment, femelles, però només es transformen sota unes certes condicions ambientals fins ara desconegudes. Aquestes femelles, en acabar el cicle ovogènic, es tornen mascles un altre cop. D’aquesta manera, proporcionalment, hi ha més mascles que femelles. De la fecundació dels espermatozous amb els ous de les femelles sorgeixen unes larves pelàgiques de vida curta.
Es pot confondre?
Aquest gasteròpode no pot confondre’s amb cap altra espècie, a excepció dels de la mateixa família que es caracteritzen també per fixar-se a substrats durs i per tenir un aspecte tubícola. Tot i això, totes les espècies d’aquest gènere són fàcilment distingibles per l’absència d’opercle. A més, T. arenarius presenta una mida bastant considerable d’entre els mol·luscs vermiformes de la Mediterrània.
Curiositats
· Són capaços de construir tubs erectes per aprofitar-se de els corrents marins i captar millor l’aliment. A més, la seva closca acostuma a estar recoberta d’organismes epibiòtics.
· Per tal de crear un nou tub, primerament tallen una part de la seva closca mitjançant l’ús de la seva ràdula, formant així un tub de pocs segments que es pot modelar fins a aconseguir la direcció desitjada. Per aquesta raó és freqüent trobar cicatrius a la closca, ja que posseeixen la capacitat de segellar seccions danyades amb septes calcaris.
· A causa de la seva naturalesa exploradora, aquests organismes modifiquen la direcció de la seva closca per evitar obstacles. És per aquest motiu que la seva plasticitat morfològica permet als vermètids ser organismes modulars, és a dir, poden expressar més d‘un model de creixement, de forma que poden modelar la seva closca en la lluita per la competència per l’espai a colonitzar. D’aquesta manera es poden fer inferències sobre les condicions paleo-ambientals a partir de la seva morfologia.
· Aquest gasteròpode també se'l coneix com a Serpulorbis arenarius, tot i que aquest nom ja no és acceptat.
Taxonomia
Fílum: Mollusca, Classe: Gastropoda, Ordre: Littorinimorpha, Superfamília: Vermetoidea, Família: Vermetidae, Gènere: Serpulorbis
Glossari
Vermiforme: que presenta forma de cuc
Sèssil: que viu fixat a un substrat, incapaç de desplaçar-se
Opercle: peça generalment rodona, típica dels mol·luscs, que serveix per tancar i obrir certes obertures
Ràdula: estructura bucal dels mol·luscs amb dents de quitina per raspar i triturar l’aliment
Pelàgic: qualsevol organisme de vida lliure a mar obert
Epibiòtic: qualsevol forma de vida que utilitza un altre organisme com a suport però sense parasitar-lo |
