» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Zeus faber es / en

Nom científic: Zeus faber

Linnaeus, 1758

Nom comú: Cat: Gall, gall de mar, gall de sant Pere, peix de sant Pere. Cast: Pez de San Pedro. Eng: John Dory. Fr: Saint Pierre. Al: Heringskönig

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió fonda

Fondària: Fins als 400m

Mides: Fins a 70cm

Com és?

Els adults arriben a mides entre els 60 i 70 centímetres i uns 5 kg de pes. Té un cos arrodonit i aplanat força característic. El seu cap és gran, de perfil recte o convex amb una boca gran i protràctil. Maxil·lars ben desenvolupats amb petites dents. Presenten unes obertures nasals pròximes als ulls, que estan situats a la vora del marge dorsal. L'aleta dorsal té entre 9-11 radis espinosos molt llargs i entre 20-25 de tous. L'aleta anal té 4 radis espinosos units per una membrana. La seva coloració és grisenca tenyida d'un to violeta i marcada més o menys de groc - daurat, amb uns taques fosques típiques, envoltades d'una zona més blanquinosa així com línies que ressegueixen tot elcos.

 

On viu?

El gall (Zeus faber Linnaeus, 1758) té una amplia distribució, trobant-lo majoritàriament al Mediterrani i a l'Atlàntic oriental des de terres escoceses fins a l'Àfrica occidental. Però Zeus faber Linnaeus, 1758 és un peix cosmopolita que es pot trobar alhora a la costa sud africana occidental, al sud-est asiàtic, Austràlia i a les costes de Japó. Viu normalment a fons sorrencs entre 10 i 50 m, però poden arribar a fondàries de fins a 200 metres (alguns entesos marquen aquesta xifra en 360 metres). També es pot trobar en zones rocoses o praderies submarines. Les formes juvenils es troben freqüentment a l'estiu a zones rocoses plenes d'algues on busquen protecció i aliment. No és un peix molt sociable, viu aïllat o en petits grups. En ocasions es poden trobar formant agregats amb sardines o arengs. Fent una immersió podem veure'l descansant al fons sobre un dels seus costats.

 

Com s'alimenta?

Es troba al cap damunt de la cadena tròfica. Menja una gran varietat de peixos gregaris, sobretot formes juvenils, com ara sardines, arengs o anxoves. Ocasionalment també pot alimentar-se de sípies o calamars. Com a estratègia per alimentar-se poden mig amagar-se a la sorra utilitzant les espines dorsals com a esquer. Però normalment s'apropen lentament a la seva presa i de forma sobtada s'abalança sobre ella amb el morro estès cap endavant, fins engolir-la.

 

Com es reprodueix?

L'edat adulta l'assoleixen als tres o quatre anys, moment on ja estan preparats per reproduir-se. Aleshores alliberen espermatozous i ous per ser fecundats a l'aigua. La reproducció del gall (Zeus faber Linnaeus, 1758) és ovípara i, per tant, fa una posta d'ous (a l'estiu) al medi extern on es desenvolupa l'embrió fins al moment de l'eclosió. Aquesta posta la realitza en aigües poc profundes a menys de 100 metres. En organismes d'aigües més càlides aquesta posta es pot avançar a la primavera. Tant els ous com les larves són bentònics (resten al fons). Els joves solen desplaçar-se grans distàncies, però els més vells i grans acostumen a quedar-se a la zona de fresa.

 

Curiositats

· El nom de peix de Sant Pere, segons la regió del món, te diversos orígens o explicacions. En anglès es coneix com "John Dory" i es diu que podria venir del francès "dorée" (daurat) o per John Dory, l'heroi d'una antiga balada d'origen anglès-escocès. Alhora alguns parlen que John vindria de "jaune", groc en francès. D'altra banda la novel·la de Jules Verne, An Antarctic Mystery, parla del nom de peix de Sant Pere com "janitore"(el guardià de la porta), ja que és Sant Pere qui guarda les portes del cel. Però potser les més coneguda, també referint-se a Sant Pere, la trobem a la Bíblia, on Jesús li va dir: "vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu" (Mateu, XVII, 27). Sant Pere va deixar les marques dels seus dits al cos del peix, que esdevindrien les taques circulars als dos costats de Zeus faber Linnaeus, 1758. D'aquí vindria el nom comú de peix de Sant Pere.

· La traducció literal del seu nom en alemany (Heringskönig) és rei dels arengs, i ve d'una falsa creença que aquest conduïa bancs d'aquests peixos.

· Els seus enemics naturals poden ser els taurons, com el fosc (Carcharhinus obscurus (Lesueur, 1818)), i alhora també grans peixos ossis.

· La vida aproximada d'aquest animal és d'uns 12 anys.

· La seva forma tan característica fa que sigui un peix molt fàcil d'identificar en les nostres immersions.

 

Taxonomia

Fílum: Chordata; Subfílum: Vertebrata; Intrafílum: Gnathostomata; Classe: Osteichthyes; Subclasse: Actinopterygii; Ordre: Zeiformes; Família: Zeidae; Gènere: Zeus

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB