» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 whatsapp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Parablennius pilicornis es / en

Nom científic: Parablennius pilicornis

(Cuvier, 1829)

Nom comú: Cat: Bavosa de plomall, Cast: Barriguda, Moma, Fr: Blennie pilicorne, Ang: Hairy-horned blenny, Po: Macaco, Al: Vandervekeni-Schleimfisch

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió poc fonda

Fondària: 0 - 5m

Mides: Fins a 10cm

Com és?

De la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d'aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l'estat de cel, de l'estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L'aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pèlviques, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta. Aquesta espècie en concret arriba als 13cm de longitud i té els tentacles supraoculars amb anells de color, prims i ramificats de manera palmada, generalment dividits en 5 o més branquetes disposades en una filera longitudinal, essent l'anterior la més llarga. L'aleta dorsal contínua, sense entrants. La coloració és bru o beige amb taques d'un bru fosc, que poden soldar-se entre si formant cordons longitudinals o també pot formar 7 o 8 bandes transversals. A més, també es coneix una variant amb el color uniformes groc daurat. Els mascles, en període reproductor, exhibeixen un bru fosc, blau fosc o fins i tot negre i les femelles un groc intens. Finalment, també es caracteritza per tenir 3 fileres de poros en forma de semicercle en l'òrgan lateral del cap, per sota i darrere dels ulls.

 

On viu?

Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos (damunt del substrat) i es desplacen amb moviments serpentejants. És especialment característica la seva falta de vergonya i la seva gran curiositat. Aquesta espècie en concret viu en orificis estrets d'obaga (amb ombra) dins coves, en parets verticals, blocs de roca, a l'interior d'esponges de mar i a tubs buits de poliquets fins a 25m de profunditat. La distribució d'aquesta espècie es pot veure al següent mapa: Regió sub-occidental del Mediterrani fins al sud-est de França. Atlàntic oriental des de Sud-Àfrica fins al golf de Biscaia. A les Canàries a Madeira i Azores. Així com també a costa atlàntica de sud-amèrica i l'amèrica central.

 

Com s'alimenta?

S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.

 

Com es reprodueix?

Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (abril i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les pròpies femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.

 

Es pot confondre?

Es pot confondre amb P. rouxi (Cocco, 1833) per les bandes longitudinals i amb P. sanguinolentus (Pallas, 1814) per la forma robusta, tot i que en P. pilicornis el cap és més ample que el cos.

 

Curiositats

· És típic de zones tropical i segurament és una prova que el mar Mediterrani s'està tropicalitzant per l'escalfament global del planeta.

 

Taxonomia

Regne: Animalia; Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB