|
Com és?
De la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d'aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament, ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l'estat de cel, de l'estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L'aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pelvianes, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta.
Aquesta espècie en concret arriba als 13 cm de longitud i té els tentacles supraoculars amb anells de color, prims i ramificats de manera palmada, generalment dividits en 5 o més branquetes disposades en una filera longitudinal, essent l'anterior la més llarga. L'aleta dorsal contínua, sense entrants. La coloració és bruna o beix amb taques d'un bru fosc, que poden soldar-se entre si formant cordons longitudinals o també pot formar 7 o 8 bandes transversals. A més, també es coneix una variant amb el color uniforme groc daurat. Els mascles, en període reproductor, exhibeixen un bru fosc, blau fosc o fins i tot negre i les femelles un groc intens. Finalment, també es caracteritza per tenir 3 fileres de porus en forma de semicercle en l'òrgan lateral del cap, per sota i darrere dels ulls.
On viu?
Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos (damunt del substrat) i es desplacen amb moviments serpentejants. És especialment característica la seva falta de vergonya i la seva gran curiositat. Aquesta espècie en concret viu en orificis estrets d'obaga (amb ombra) dins coves, en parets verticals, blocs de roca, a l'interior d'esponges de mar i a tubs buits de poliquets fins a 25 m de profunditat. Es distribueix per la regió suboccidental del Mediterrani fins al sud-est de França; Atlàntic oriental des de Sud-àfrica fins al golf de Biscaia, incloent-hi les Canàries, Madeira i Açores. Així com també a costa atlàntica de sud-amèrica i l'amèrica central.
Com s'alimenta?
S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.
Com es reprodueix?
Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (abril i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les mateixes femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15 mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb P. rouxi (Cocco, 1833) per les bandes longitudinals i amb P. sanguinolentus (Pallas, 1814) per la forma robusta, tot i que en P. pilicornis el cap és més ample que el cos.
Curiositats
· És típic de zones tropicals i segurament és una prova que el mar Mediterrani s'està tropicalitzant per l'escalfament global del planeta.
Taxonomia
Regne: Animalia; Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius |
