|
Com és?
De la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d'aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament, ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l'estat de cel, de l'estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L'aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pelvianes, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta. Aquesta espècie en concret arriba als 7 cm de longitud, i a més de tentacles supraorbitals en té uns de petits a la part inferior dels narius (orificis nasals). La boca és molt petita. Color groguenc clar o blanc grisós al llarg de tot el cos i taca lineal negre que va des dels ulls fins a la cua, tot i que pot desaparèixer. L'aleta dorsal contínua pot presentar un marge negre.
On viu?
Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos (damunt del substrat) i es desplacen amb moviments serpentejants. És especialment característica la seva falta de vergonya i la seva gran curiositat. Aquesta espècie en concret viu en escletxes de parets verticals o blocs de roca, fins a 25 m de profunditat. Es distribueix al llarg del Mediterrani occidental fins a les illes gregues.
Com s'alimenta?
S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.
Com es reprodueix?
Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (març i maig). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les mateixes femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap de 4 setmanes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15 mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.
Es pot confondre?
Possible confusió amb Parablennius pilicornis (Cuvier, 1829). Però encara és més fàcil confondre'l amb un gobi, Gobius vittatus Vincinguerra, 1758, que viu a partir dels 20 m de fondària, però que comparteix l'hàbitat amb Parablennius rouxi. A part de la fondària, que ja us ajudarà a saber quin peix teniu davant, Parablennius rouxi té una sola aleta dorsal i no dues com Gobius vittatus. L'altra característica definitiva és que Parablennius té un parell de tentacles nasals, que són absents en el gobi.
Curiositats
· No s'adapta bé als aquaris.
· És un peix molt comú, molt simpàtic i una mica xafarder que, quan veu un submarinista, no es pot estar de sortir del cau per veure què passa al seu voltant. Si ens hi acostem, s'amaga com un llampec, però al cap de poca estona, encuriosit, torna a treure el cap.
Taxonomia
Regne: Animalia; Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius |
