|
Com és?
És un peix amb el cos allargat, sense escames i amb el cos una mica viscós que pot arribar als 4,5 cm de llarg. La boca està molt avall i té uns ulls molt grans que es troben en el punt més alt del cap. En el cap no trobem cap mena d'apèndix, és a dir, ni tentacles oculars ni cresta en el cap; l'únic que podem trobar són alguns pocs tentacles en els orificis del nas. Dins la boca s'observen 2 ullals ben desenvolupats a cada mandíbula. Pel que fa a les aletes; tenen una sola aleta dorsal que presenta un desnivell que separa la primera part on trobem 12 radis espinosos de la segona part que té 15 radis tous. No tenen aleta predorsal. Tenen una aleta ventral atrofiada situada abans de les aletes pectorals, que està formada per pocs radis llargs (entre 1 i 3 radis) que utilitzen per moure's per sobre el substrat. Els radis durs són flexibles i estan units a la base. L'aleta pectoral està formada per 12 radis tous. I l'aleta anal està composta d'un radi espinós i 15 radis tous. La seva coloració és vermella amb pintes blanques; i concretament, la coloració del cap és negra violàcia amb pintes vermelles. Els mascles en edat reproductora tenen la nuca fosca i les galtes groguenques.
On viu?
El podem trobar en el bentos; normalment en costes rocoses. Es troben en la majoria de litorals de la Mediterrània fins als 6 m, en esquerdes resguardades, falles o cavitats fosques. Vien generalment en aigües molt superficials, fins i tot entre les marques de les marees. Geogràficament, en la major part del Mediterrani occidental i en la costa sud del Mediterrani oriental.
Com s'alimenta?
S'alimenta de petits invertebrats i algues. Les bavoses tenen poderosos músculs a la mandíbula i els individus més grans poden arribar a arrencar percebes sencers de la superfície de les roques.
Com es reprodueixen?
Són vivípars i tenen sexes separats. Amb postes d'ous en massa, que es dipositen al fons del mar i són guardats i en tenen cura els mascles.
Es pot confondre?
Es confon habitualment amb Tripterygion melanurus Guichenot, 1850 que presenta una coloració similar, però no tenen aleta predorsal. Superficialment també es poden semblar als peixos del subordre Gobioidei (burret) però no tenen les membranes pectorals unides en una ventosa.
Curiositats
· Els territoris són molt custodiats; sovint aprofiten els forats realitzats a la roca pels dàtils de mar (Lithophaga lithophaga (Linnaeus, 1758)).
· Quan se'ls espanta, normalment busquen refugi en forats o esquerdes entre les roques. Això ens explica que siguin vistos amb freqüència per bussejadors, i en canvi, estranys en les col·leccions dels museus.
· Es mantenen a l'aguait, reposant sobre la cua i els radis de les aletes ventrals com sobre un trípode.
· A vegades, van a mossegar els peus dels banyistes.
· No tenen bufeta natatòria.
· Són peixos que s'adapten fàcilment a la vida en captivitat ja que poden suportar canvis de salinitat i pH.
· Un sinònim ja no acceptat de Microlipophrys nigriceps era Lipophrys nigriceps nigriceps.
Taxonomia
Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes , Subclasse: Acinopterygii, Infraclasse: Acrinopteri, Cohort: Clupeocephala, Ordre: Perciformes, Subordre: Blennioidei, Família: Blenniidae |
