|
Com és?
És un cranc de cos pla i amb les potes llargues. La closca pot arribar fins als 4 centímetres, però predominen els exemplars d’uns 2 cm d’amplada. És de color marró, amb taques groguenques a les potes. Cada pota dels cinc parells té una fila d’espines al llarg del marge que va primer en direcció de l’avenç. Les pinces tenen un marge interior llis i molt afilat.
On viu?
Té una àrea de distribució molt àmplia. Es pot trobar a ambdós costats de l’oceà Atlàntic: a la zona occidental, des de Florida fins a Brasil, i a la costa oriental s’estén des de Madeira fins al Golf de Guinea. Recentment, aquesta espècie ha envaït el Mediterrani des de l’oceà Atlàntic i s’ha estès ràpidament per les costes mediterrànies d’Itàlia, les Illes Balears, Sicília, la península Ibèrica i Malta. Habita en zones costaneres rocoses amb abundància d’algues, preferentment de baixa alçada, entre els 0 i els 4 metres de profunditat.
Com s’alimenta?
Segons sembla, és una espècie estrictament herbívora, a diferència de la majoria de crancs de les zones temperades.
Com es reprodueix?
La seva època reproductiva és de juny a setembre. Aquest cranc presenta una elevada fecunditat amb una gran producció d’ous, els quals porta la femella amb ella durant un temps. Aparentment, Percnon gibbesi té una activitat reproductora dependent de la temperatura del medi, incrementant quan augmenta la temperatura de l’aigua. Les larves d’aquest cranc són de vida lliure i longeves.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb Percnon planissimum, espècie que té uns ulls de color vermell característics.
Curiositats
· La invasió del Mediterrani es va produir a través de l’Estret de Gibraltar.
· El 1999 va ser confirmada per primera vegada la presència d’aquesta espècie al Mediterrani, concretament a l'Illa de Linosa (Itàlia).
· Després que es trobés aquest cranc al parc natural de Sa Dragonera, a les Balears, un equip del Laboratori de Biologia Marina del Departament de Biologia de la UIB va iniciar, l'any 2003, el primer estudi demogràfic i genètic d'aquesta espècie. Van constatar que tot i la ràpida expansió, Percnon gibbesi no entrava en competència amb altres espècies de carancs propies del Mediterrani, ni per l'hàbitat ni per l'aliment.
Taxonomia
Fílum: Arthropoda, Subfílum: Mandibulata, Superclasse: Crustacea, Classe: Malacostraca, Subclasse: Eumalacostraca, Superordre: Eucarida, Ordre: Decapoda, Subordre: Pleocyemata, Infraordre: Brachyura, Superfamília: Grapsoidea, Família: Plagusiidae, Gènere: Percnon
Enllaç al glossari
|
