|
Com és?
El cos d’aquesta espècie és allargat i relativament comprimit lateralment. El cap és petit amb els ulls grans i la boca petita. Té diminutes dents disposades en filera, una en cada mandíbula (entre 3 i 7 en la superior i entre 6 i 9 en la inferior). L’aleta dorsal és llarga amb els radis tous més alts que els durs. L’aleta anal també és llarga. És una espècie dicromàtica no permanent en la qual els individus juvenils i les femelles són d’un color beix clar uniforme, amb l’aleta caudal negra i el marge distal blau. Els mascles adults, que només es distingeixen clarament en època de reproducció, tenen el cos gris fosc amb la part inferior més clara i amb una sèrie de taques blau metàl·lic sobre el dors i els flancs que poden formar dues línies longitudinals. Les aletes estan tacades del mateix blau metàl·lic característic.
On viu?
És una espècie endèmica del Mediterrani. Són animals bentònics, que habiten roques i pedres recobertes d'algues, praderies de posidònia, a més a més d'arenes fangoses, petits blocs coral·lígens, pedres i detritus. Nada més al descobert que altres làbrids.
Com s'alimenta?
És dedica a netejar de paràsits als altres peixos (com el Symphodus tinca, Sarpa salpa, Epinephelus marginatus, Diplodus vulgaris, Diplodus sargus sargus,...). S’alimenta de paràsits (normalment isòpodes, en estat larvari), copèpodes, poliquets, amfípodes, crustacis, briozous i hidraris. Un sol exemplar pot netejar més de cent peixos diferents en una hora. No són territorials, excepte en època de reproducció, i això permet veure diversos exemplars netejant un mateix peix.
Com es reprodueix?
Cria entre abril i juliol, i és l’únic peix del seu gènere que no construeix niu. Tot i això, en època reproductora els mascles defensen un territori bastant ampli, aproximadament d'1 m2, on les femelles fressen durant les dues primeres hores del dia durant l’època de reproducció.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb el Centrolabrus exoletus, encara que aquest no té l’aleta caudal totalment negra i té el cos amb colors més ataronjats. A més a més, es troba sobretot a l’Atlàntic.
Curiositats
· És fàcil aproximar-se, ja que és molt poc poruc.
· Els seus múltiples clients adopten, segons l’espècie, postures característiques per a mostra el desig de ser netejats. Per exemple el Symphodus tinca, es col·loca verticalment amb el cap cap amunt, la boca oberta i totes les aletes desplegades, mentre que la Sarpa salpa, es col·loca també vertical, però amb el cap cap baix.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Infrafílum: Gnathostomata, Classe: Osteichthyes, Orden: Perciformes, Família: Labridae, Gènere: Symphodus. |
