» Reportatge


El Thalassa sobre el CIB

ON-LINE, al següent enllaç:

Thalassa "Busseig mediambiental"

Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dimarts i Dijous de 18 a 21 h

MATINS:
Dilluns, Dimecres i Divendres d'11.30 a 14.30h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Guia d'espècies » 20. Peixos cartilaginosos » Myliobatis aquila es / en

Nom científic: Myliobatis aquila

(Linnaeus, 1758)

Nom comú: Cat: Milana comuna; Cast: Águila marina; Gall: Chucho; Eng: Common eagle ray; Fr: Raie-aigle; De: Adlerrochen; Ital: Aquila di mare

Grup: 20. Peixos cartilaginosos

Tipus paisatge: Immersió en sorra, Immersió en aigües obertes

Fondària: Fins a 250m

Mides: Fins a 1,8m

Com és?

La milana pot arribar a mesurar uns 180 cm i pesar 14 kg. El seu cap és curt i arrodonit i té els ulls en posició lateral. Té el cos més ample que llarg i les seves aletes pectorals són tant desenvolupades que li donen aspecte de rombe. Darrere de les aletes pectorals trobem les aletes pèlviques i darrere d’aquestes, a la zona de la cua, està l’aleta dorsal que és més petita. Tenen una cua llarga i afilada amb dos agullons a la base. Aquesta espècie és de color bru, per sota en canvi, és de color blanc amb els marges brunencs.

 

On viu?

Li agraden els fons de sorra o de fang on aprofita per reposar i alimentar-se però també la podem veure nedant entre dues aigües (és un animal bentopelàgic). Es troben exemplars des de la superfície fins als 250m aproximadament. Tot i que normalment són solitàries no és estrany veure-les nedant en grups força nombrosos. La seva distribució va des del sud del mar del Nord i el Mediterrani fins a les costes d’Àfrica del sud incloent Madeira, les illes Canàries i Cap Verd.

 

Com s’alimenta?

Aquests animals mengen crustacis i mol·luscs (sobretot bivalves) que desenterren furgant el fons amb el cap. En comptes de dents tenen set fileres de plaques dentàries que els permeten trencar i triturar les closques dels mol·luscs fàcilment.

 

Com es reprodueix?

Es reprodueixen sexualment, mitjançant òvuls i espermatozous. El mascle mossega a la femella de manera que queden agafats ventre amb ventre i llavors els mascle li introdueix el pterigopodi (òrgan sexual masculí). Aquesta espècie és ovovivípara i es reprodueix entre finals de primavera i principis d’estiu. Normalment té entre 3 i 7 cries que neixen al cap de mig any aproximadament.

 

Es pot confondre?

Pot arribar a confondre’s amb Pteromylaeus bovinus. Pteromylaeus bovinus té el cap més allargat que la milana i l’angle format per les aletes pectorals és diferent. Si ens fixem en l’aleta dorsal veurem que en Pteromylaeus bovinus es troba just al principi de la cua i que en Myliobatis aquila es troba molt per darrere.

 

Curiositats

· El seu agulló verinós s’ha utilitzat com a punta per a fletxes des de l’antiguitat.

· Encara que l’animal no utilitza l’agulló per a atacar es poden produir picades accidentals bastant doloroses.

· Com a depredador de mol·luscs pot ocasionar pèrdues econòmiques importants en cultius d’ostres.

· La milana té un tacte gelatinós degut a una substància mucosa que segrega com a protecció.

· El nom de l’espècie “aquila” li ve per la manera tant característica de nedar que recordar a un ocell rapinyaire, diuen que la milana vola per l’oceà.

· També se la coneix com a Leiobatus aquila o Myliobatis noctula entre d’altres encara que aquests noms no estan acceptats.

 

Taxonomia

Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Classe: Chondrichtyes, Subclasse: Elasmobranchii, Ordre: Rajiformes, Familia: Myliobatidae, Gènere: Myliobatis

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
» CIB al Facebook


SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

 

Informació, fotografies de les nostres activitats... i molt més al Facebook

RSS Noticies CIB