Horari d'atenció al Públic:

TARDES:
Dilluns de 14h a 17h, Dimarts i dijous de 17h a 20h

MATINS:
Dimecres i Divendres de 12h a 15h


Tlf 93.402.14.34 WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 19. Tunicats » Pycnoclavella aurilucens es / en

Nom científic: Pycnoclavella aurilucens

Garstang, 1891

Nom comú:

Grup: 19. Tunicats

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària:

Mides: Fins a 1 cm

Com és?

Les colònies que forma estan formades per poques dotzenes d’individus. Es troben disposats en grups de 2-6 zooides que sorgeixen junts. Una característica d'aquesta espècie és la presència de cossos esfèrics de color verd oliva en la seva túnica abdominal i basal. El color de les colònies és taronja o rosa en les localitats mediterrànies i blanc o taronja en les localitats de l’Atlàntic. El pigment es distribueix en tres punts, un sobre l’extrem anterior de l’endostil i dos en cada costat de la zona neural per als espècimens de l'Atlàntic. Per als del Mediterrani el pigment generalment es concentra en l’endostil i les membranes entre les files d'estigmes. Els zooides són de fins a 12 mil·límetres de longitud quan estan completament expandits, dels quals  2,9 - 3,8 mm són el tòrax.

On viu?

Podem trobar aquesta espècie en diverses localitats de l'Atlàntic com poden ser Ferrol (Espanya) o Plymouth (Regne Unit), així com en localitats de la Mediterrània, al nord-est de la península Ibèrica.

Com s’alimenta?

S’alimenta de matèria en suspensió. És un organisme filtrador.

Com es reprodueix?

La seva reproducció és sexual. La incubació és diferent a la d'altres espècies: els embrions i les larves s’incuben a l’abdomen dintre de l'oviducte dilatat. L’època reproductiva es concentra immediatament després de les temperatures fredes de l’aigua de l'hivern acabant entre abril i maig. Pycnoclavella aurilucens presenta un patró d'abundància estacional, que mostra un màxim de tardor a primavera i una reducció en el nombre de colònies actives a l'estiu.

Es pot confondre?

Al principi es pensava que Pycnoclavella aurilucens i Clavelina nana eren espècies diferents. Però un cop observada la seva similitud morfològica es va deduir que eren la mateixa espècie. Més tard es va realitzar una revisió que va concloure que ambdues espècies eren diferents, però, sovint, eren simpàtriques. Tradicionalment els dos gèneres estaven inclosos dintre la família Clavelinidae fins que va ser definida la família Pycnoclavellidae. En l'actualitat, la taxonomia de les dues espècies a la regió Atlàntica-Mediterrània segueix sense resoldre. Dues característiques clau per a poder identificar a Pycnoclavella aurilucens d’una altra espècie del gènere Pycnoclavella són els petits zooides lliures que formen colònies i tres taques ataronjades o blanques a la part superior de cada zooide.

Curiositats

· Segons un estudi realitzat, Pycnoclavella aurilucens presenta individus actius tot l’any, encara que a l'estiu és menys abundant. Aquesta activitat més o menys constant durant l’any no passa per a Pycnoclavella brava i Pycnoclavella communis.

 

Taxonomia

Fílum: Chordata, Classe: Ascidiacea, Ordre: Aplousobranchia, Família: Clavelinidae, Gènere: Pycnoclavella

 

Enllaç al glossari

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB