Cerata: És una estructura amb funció respiratòria i defensiva dels nudibranquis eolidacis. Les cerates solen ser allargades i lleugerament globoses, tot i que tenen una gran diversitat de formes. Molts nudibranquis del grup dels eolidacis tenen la capacitat d’ingerir els cnidòcits o càpsules urticants de les seves preses sense que explotin i els emmagatzemen a les puntes dels cerates per utilitzar-los com a defensa pròpia.
Ctenidi: És la brànquia típica dels mol·luscs. Les brànquies són estructures amb funció respiratòria i entre els opistobranquis n’hi ha una gran diversitat. Trobem opistobranquis amb les brànquies protegides pel mantell (Aplysia sp). Altres, tenen les brànquies totalment desprotegides (Peltodoris atromaculata) i alguns, fins i tot les han perdut (Flabellina affinis).
Mantell: És un òrgan musculós que recobreix les vísceres de l’animal. També és l’encarregat de secretar la closca característica dels mol·luscs (interna en el cas d’alguns opistobranquis i absent en els nudibranquis). En alguns nudibranquis del grup dels doridacis el mantell secreta unes substàncies tòxiques repel·lents que obtenen de les esponges de les quals s’alimenten.
Ràdula: És una estructura semblant a una llengua que està especialitzada en el raspat de l’aliment. Es troba a la boca i és característica en la gran majoria de mol·luscs. Està formada per una cinta amb moltes fileres de petites dents. La gran varietat de formes d’aquestes dents fan, de la ràdula, un caràcter clau per a la identificació i diferenciació de moltes espècies que no es poden distingir a simple vista.
Rinòfor: És l’òrgan olfactiu dels opistobranquis. S’utilitzen per detectar partícules dissoltes a l’aigua que provenen de preses o d’altres individus. Poden tenir formes molt diverses i tenen la capacitat de retreure’s en cas de perill.
Tentacle oral: Igual que el rinòfor, és un òrgan sensorial. Majoritàriament s’utilitzen per a reconèixer el terreny. El seu grau de desenvolupament depèn del grup.